En Pep, amic meu, desitjava un Port lluny dels turistes i d’edificacions, el Port idíl·lic de la nostra infància. En Pep, que en aquell temps se’l veia cada dia, com anava a prendre un bany a s’Arenal amb la seva rònega bicicleta i una bandereta catalana que voleiava, ens ha deixat un solar magnífic que molta gent, sobretot estrangers, li varen festejar durant molts anys. Però en Pep, home de principis, mai no va donar a tòrcer el coll, mai no es va deixar convèncer pels que vendrien la “roqueta” al millor postor per unes monedes d’or.
Ara, l’Ajuntament, amb l’ajut dels Fons Europeus, n’ha fet un mirador respectant les plantes autòctones i un caminoi molt integrat al paisatge. Un espai preciós per a fer actes culturals, com a ell li hauria agradat, però amb un espai massa petit on cabran poques persones, si és el que pretenia l’Ajuntament quan va encarregar la urbanització.
En Pep, si ho veu des del cel, a ell que li agradava la cultura i defugia del turisme, deu estar esverat davant l’estol de ciclistes estrangers que entren amb bicicleta fins i tot dins el mirador a fer-se fotografies.
Crec molt necessari posar un gran rètol on es prohibeixi entrar bicicletes i patinets. Ja que és un espai preciós que hem de conservar · Mercè Rigo i Grimalt
