El Sant Pal·li davant el convent de Felanitx és com la pluja per Sant Bartomeu: tard o d’hora arriba. Mai falla. Bé, llevat d’aquells anys en què en Tauler el blindava, no fos cosa que l’agredíssim. Imaginau com devien anar les coses.
Per a alguns polítics, aquesta cita és bauxa i tradició; per a altres, com na Soler, sembla ser una tortura digna d’eliminar, com el sopar a penyes. No fos cosa que hàgim de mesclar-nos amb la gent.
Encara sort que hi havia figures com na Munar que no fallaven mai. O na Francina, que com a presidenta del Consell (i després del Govern), també hi era present. I després d’ella, n’Ensenyat o na Cladera, tampoc no han faltat mai a la cita.
Ara, en Llorencet… aquest ja és un altre cas. Amb tres Sant Agustí com a president del Consell, ha fallat sempre. Potser perquè està més preocupat per les taques de la camisa que pel que representa com a càrrec públic. No fos que el rebessin amb un al·luvió de confeti o, pitjor encara, que li embrutin una camisa impol·luta d’Armani.
Els presidents del Govern també han estat variats: la darrera a venir va ser na Francina que, sense manies, sortia xopa de cap a peus del pal·li i tan contenta. Ara, amb na Prohens, la cosa canvia. Hereva directa de la pitjor etapa de Bauzá (que, per cert, mai va venir), s’ha convertit en la gran absent. Vull pensar que és per allò mateix que el santanyiner: que no vol tacar-se els vestits fets a mida per algun modista d’autor de s’Alqueria Blanca. S’ha d’anar guapa i ben pentinada per fer veure que es fa feina.
La diferència és clara: la dreta —i especialment el PP— viu de les aparences; l’esquerra, dels fets. Uns viuen del lluïment, els altres de trepitjar carrer i estar devora el poble, que és on toca ser si realment tens vocació de servei públic.
I, clar, a Felanitx no tenim cap referent polític de dretes diferent. La batlessa es pensa que “lluir” és anar “arreglada”. I que consti que això d’“arreglada” va amb segones. I amb tercera lectura, si ho pensau bé • Un de barba blanca
