No sempre estic d’acord amb la Carta oberta de Gabriel Mestre, però sí amb la del passat 1 d’octubre, titulada “No podem seguir creixent”. Em pareix especialment interessant la reflexió que els autòctons de les Illes aviat serem minoria, amb tot el que això suposarà i que no és mal d’imaginar. De fet ja està passant. El passat mes d’agost els diaris de Ciutat publicaven que el 46 % dels habitants actuals de les Illes no ha nascut aquí; si a això hi afegim els que hi han nascut, però se’n fan un floc, és fàcil pensar que els que parlam habitualment en català amb intenció de perpetuar-lo ja som minoria.
Per això no entenc que la presidenta del Govern presenti l’Estratègia d’Inversions Illes Balears 2030 i digui que això crearà 71.000 llocs de treball. Pocs dies després es varen fer públiques les dades d’atur a 30 de setembre i les persones aturades a les Illes Balears no arribaven a 50.000. Pareix raonable pensar que una bona part d’aquestes no tendrà el perfil per cobrir els 71.000 llocs nous prevists per als propers anys. Per tant, la pregunta és obligada, d’on fa comptes el Govern que surtin els milers i milers de treballadors que faran falta? Aquests tipus de grans actuacions tan concentrades en el temps i el seu anunci, no és un efecte crida a la immigració?
I per si això no bastava, avui mateix he llegit a un diari digital peninsular les declaracions del president de la Confederació Nacional de la Construcció, que “asegura, necesita captar 700.000 nuevos puestos de trabajo, sobre todo de jóvenes, en los próximos meses para poder afrontar el aluvión de obras que se tienen que poner en marcha con fondos europeos”.
Això em recorda el temps d’en Jaume Matas i na Maria Antònia Munar, que en pocs anys varen voler fer grans obres i no bastaven les empreses, maquinària i treballadors d’aquí i els havien de dur de fora. Amb la diferència que pareix que ara hi haurà una milionada de fons europeus per invertir.
Estam ben arreglats • Un autòcton
