Incultura felanitxera

Vull agrair al Setmanari la seva portada especial de les festes. No sé si era la seva intenció, però va provocar certes reflexions i va deixar al descobert a les xarxes socials la poca rigorositat de molts, comparant la situació del Convent de les monges al Port amb la situació del Convent de Sant Agustí. Això em duu a una reflexió: els mateixos que diuen que l’Església s’ha d’autogestionar són els que critiquen la venda d’actius sense valor històric o cultural i que tampoc han posat cap emperò a l’eliminació d’una clàusula resolutòria per a la venda de La Macarena, convindria aclarir-se i definir una posició coherent.
Felanitx braveja dels seus referents culturals i, fins i tot, ha estat referent de la cultura, però en paraules d’Andreu Manresa en aquest mateix setmanari: “Felanitx és una llegenda, sí, una boira històrica”. No puc més que estar d’acord amb ell i, fins i tot, en certs aspectes hauríem de parlar de la incultura felanitxera. Sense anar més lluny, un partit polític que va ostentar la regidoria de cultura en la passada legislatura, va felicitar el dia de Sant Agustí a les xarxes socials com a “patró de Felanitx”. A més, el mateix Ajuntament en l’autorització per a menors a les verbenes (sic) parlava de “festes patronals”, aquestes són les mans que ens governen, quatre-cents anys després de la fundació del Convent no saben que Felanitx no té patró.
El Convent de Sant Agustí és com un imant que ens atreu quan hi ha festa, però que ens repel quan es tracta de conservar el seu patrimoni i parlar del seu futur, han passat les festes i podem tornar a rodar clau fins a la propera. Una vertadera llàstima la incultura felanitxera.