Som una persona que estima el futbol, especialment quan aquest es juga entre joves, amb la il·lusió neta i l’energia pròpia d’aquesta etapa de la vida. Però el que vaig presenciar recentment a un torneig a Felanitx em va deixar profundament preocupat.
La rivalitat entre equips de pobles veïns, que hauria de ser motiu de passió esportiva i respecte mutu, es va transformar en una mostra lamentable de tensió, insults i agressions. No puc entendre com, encara avui, alguns adults que acompanyen aquests joves no actuen d’acord amb els valors que aquest tipus d’esdeveniments haurien de promoure, com el respecte, companyonia i joc net.
Encara em costa creure que, després del que va passar, el club de Felanitx no hagi fet cap comunicat oficial condemnant els fets. És igual de qui siguin fills els joves implicats: la violència no es pot justificar mai, i el silenci només la perpetua. Quan callam davant d’aquestes actituds, estam donant a entendre que són tolerables. I no ho són.
És absolutament inacceptable que, en un torneig pensat per al gaudi i l’aprenentatge dels més joves, acabem presenciant empentes, insults i comportaments que no tenen lloc ni dins ni fora del camp.
Els adults hem de ser exemple. Si nosaltres no sabem comportar-nos, com podem esperar que ho facin els nostres fills? · Rafel
