Vaig assistir a l’acte principal del 48è aniversari de la Llar de la Tercera Edat, un acte molt digne, amb uns padrins majors que feien goig, un pregó ben felanitxer i una bona actuació del Taller Musical, però —quasi sempre hi ha un però— va fallar l’assistència de moltíssimes persones que dia rere dia ens beneficiam de les nombroses activitats que ens ofereix la Llar. Pens que és una falta de reconeixement vers els que dirigeixen i organitzen totes les activitats que tenim al nostre abast, que són moltes.
A la missa que se celebrà després a la parròquia una concurrència minsa omplia sols els tres primers bancs.
Per altra part, no faltà gent a les activitats recreatives, la degustació de plats dolços i salats, celebrat el sendemà, la xocolatada, etc.
Tot plegat sembla que l’escala de valors que més hi ha té bastants d’escalons buits. I desgraciadament, moltes vegades, agrada més queixar-se que col·laborar. Una llàstima · XZ
