Em resulta curiós que quan surt qualque carta que parla del PSOE i no és per ensabonar-lo sinó per criticar-lo, la setmana de davant, fins i tot algunes més, surten els lleons lletraferits de torn en massa —dues o tres cartes— elogiant el PSOE i explicant na Maria per la cuina per contrarestar la carta que criticava els socialistes. Dient que els altres també ho fan… que perden vots, que parlen en castellà…, això trob que és perdre la llet pasturant.
Consider que aquest sistema, a la llarga, com es va veure amb els resultats de les darreres eleccions, és més contraproduent que res. De vegades un mea culpa és més important que voler justificar l’injustificable dient que els altres tal i qual.
També trob que la columna que els socialistes escriuen al setmanari sempre critica dejectant i fins i tot a vegades fregant l’insult, per què no canvien el xip i fan una oposició crítica aportant idees? Per ventura així, si sabem el que proposen i ens agrada, pot ser d’aquí a tres anys els votarem, però si només es dediquen a criticar d’aquesta manera, vol dir que no saben fer res més. Per això val més que quedin a l’oposició criticant.
Llegint les columnes del Bloc, es veu que duen un altre tarannà, criticant, per ventura més punyent, però amb educació i dient el que farien ells. Per ventura convé agafar model · Un que vota
