A Mallorca s’ha consolidat, amb el temps, una forma de servilisme cultural i econòmic que mereix una reflexió. Mentre determinats partits polítics apel·len a la “defensa de les nostres tradicions” per justificar la negativa a cedir espais públics a celebracions musulmanes, aquestes mateixes veus no mostren cap objecció davant festes tan “alienes” com les Biergarten o Oktoberfest.
Aquesta doble moral també es manifesta en l’àmbit econòmic. Es critica l’existència de comerços de productes marroquins, mentre s’accepta amb entusiasme la presència massiva de cadenes comercials com LIDL, Aldi, Müller… Mentrestant, el petit comerç local s’apaga en silenci, víctima d’un model que afavoreix el capital extern i castiga l’arrelament.
Un cas recent i simbòlic d’aquest servilisme s’ha vist a IB3 Notícies, on es va dedicar un espai a promocionar l’obra d’un fotògraf alemany resident a Mallorca des de fa més de vint anys. L’artista, que afirmava voler “atreure més gent cap a Mallorca” amb el seu “fotollibre”, fou presentat com una mena d’ambaixador de l’illa, tot i que ni tan sols es va expressar en cap de les llengües del territori. Les imatges, dirigides clarament a altres residents estrangers amb igual desconeixement lingüístic local, completaven la imatge d’una Mallorca traduïda i adaptada per a consum forà.
Mentrestant, persones nouvingudes d’altres orígens —que treballen i contribueixen al manteniment del teixit social— continuen essent observades amb desconfiança o sotmeses a exigències d’“integració” que mai s’apliquen als col·lectius europeus més benestants. Caldria demanar-se, a més, si aquests residents privilegiats contribueixen realment al sosteniment comú. Paguen imposts, ITV o serveis públics com la resta? Si no, el servilisme esdevé encara més profund: el d’un poble que finança el privilegi aliè.
Mallorca no pot continuar confonent hospitalitat amb submissió. Preservar la nostra identitat i dignitat col·lectiva exigeix reconèixer aquest servilisme amb denominació d’origen · Antiservilista
