Es compliran 45 anys des que, els darrers mesos de batlia de don Andreu Manresa, s’anuncià la construcció de la depuradora de Felanitx. Corria el curs 1978-79 i, no record exactament quin mes era, un nombrós grup d’estudiants de l’institut, cap al migdia, emprenguérem camí cap al centre de la vila. A la plaça de l’Ajuntament férem una asseguda i tallàrem el pas al trànsit. Anàvem acompanyats d’alguns professors, que també donaven suport a la “protesta” contra les possibles olors que desprendria la futura depuradora, i que afectarien el centre educatiu i els seus habitants. Record que, per primera vegada en la vida, vaig pujar les escales del nostre Ajuntament, acompanyant una nombrosa representació de companys dels diferents cursos. També hi foren presents els professors.
Una vegada asseguts a les diferents bancades de la sala de plens, don Andreu —que ens havia estat esperant—, dret al passadís tocant a la façana, contestà a totes i cada una de les preguntes que li férem i ens va prometre, amb una autoritat i una fermesa envejables, que la ubicació de la nova depuradora no afectaria per a res el nostre olfacte ni el de les generacions futures, vengués d’on vengués el vent • Jaume Rosselló Gelabert
