En primer lloc, vull dir que el meu escrit és una crítica constructiva, adreçada a l’encarregada de vetllar la cultura del nostre poble. La setmana de música de Felanitx fa més de quaranta anys que existeix, i sobreviu precisament perquè el patronat per a la música que la va crear sempre va vetllar perquè mai no es desvirtuàs el sentit pel qual va néixer, i que no era altra que apropar propostes musical clàssiques i contemporànies als felanitxers. Tot i que en moments puntuals s’ha transgredit la intenció primordial, els darrers anys havia recobrat el seu esperit primigeni.
Però l’edició d’enguany torna enrere i desperta vells tòpics que no calia recuperar. Independent de la seva edat, sexe, raça o origen, no cal fer concerts per a uns sectors, la música és per a tots. Fer concerts infantils és menysprear la música i els nostres infants, com si els nostres nins no fossin suficientment intel·ligents com per a gaudir d’un concert qualsevol sense que li posin l’etiqueta d’infantil.
A més, aquesta edició programa concerts repetits a altres edicions. Si qui ho programa mira els 44 programes anteriors es veu com hi ha actuacions que ja s’han fet. Hi ha suficients músics a la nostra terra com per no haver de recórrer sempre als mateixos.
No descart les bones intencions d’intentar fer una setmana de música original, però no es viu de bones intencions, sinó de fets i estratègies, “fer per fer” en l’àmbit cultural ha demostrat que és millor no fer res. Els melòmans de Felanitx ens mereixem una programació així com toca, que per això som un poble de músics ● Francesc
