Generalment, tenim tendència a denunciar i protestar per les coses que trobam negatives i ens costa molt més donar una ditada de mel. Dissabte passat l’Ajuntament –el Centre Cultural– ens oferí un concert de piano a l’esplanada del monument de Crist Rei que es mereix una felicitació per la seva singularitat, per la complexitat de la seva organització, per la música de David Gómez, per la gran assistència i el bon comportament del públic, fins al punt que ni tan sols es va sentir el mòbil de ningú.
Escoltant aquella música que portava la pau i la serenor, enmig d’aquell marc incomparable que ens resulta tan familiar, vaig pensar que el monument, que ja té noranta anys, està en perill de mort. Tal com ho deim de les persones quan tenen una malaltia greu. Tal volta molts no ho saben, però és ben cert que pateix un mal molt seriós a la seva estructura i, si no s’hi posa remei, podria esfondrar-se.
No sé a qui pertany mirar de salvar-lo, si al Govern o al Bisbat, o a tots dos alhora, crec que més pels sentiments que desperta als felanitxers, que no per la seva qualitat artística, val la pena posar-hi remei.
Amb el terrabastall de la Timba ja en tenim prou per sempre.
Que Déu i la Mare de Sant Salvador ens guardin “d’un ja està fet” • C.G.
