El patrimoni artístic local

He llegit en el setmanari de la setmana passada que s’habilitarà el local que ara s’usa de magatzem a la part posterior de l’immoble propietat municipal de darrere l’Hospici (carrer Sant Alfons), que té accés per la plaça Mn. Bauçà, per a destinar-lo a usos socials, i que “es començaran a catalogar tots els mobles i estris que encara hi ha dedins…” Me sembla una bona mesura aquesta de l’inventari perquè quan es fan mudances a locals municipals, a vegades se produeixen desaparicions de difícil justificació. Dic això perquè quan s’obrí el centre de dia i se resituaren alguns dels mobles de l’antic hospici, no aparegué un moble mol singular i d’un valor artístic indiscutible. És un moble de rebedor d’estil modernista, de ferro artístic, que vulgarment anomenaríem paraigüer i que figura a l’inventari que es feu per aquelles, saons quan es clausurà l’establiment. A mi, personalment, no me desplauria que, amb motiu d’aquest trasllat es retornàs al mateix lloc on va estar per espai de moltíssims anys, darrere la porta d’entrada, des d’on el podrien contemplar altra volta els felanitxers ● Tomeu Pou