5 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dilluns, 24 gener 2022
Pere Bennàssar Albons. Paradigma d’home polifacètic, és l’autor del còmic Salina i Garrida
Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email

El Festival Internacional del Còmic de Mallorca compta enguany amb presència felanitxera. Salina i Garrida, una història de superheroïnes vegetals, amistat i consciència social i mediambiental, obra de Pere Antoni Bennàssar Albons (Felanitx, 1975), forma part de la mostra, oberta al públic fins al 9 de gener al Casal Solleric de Palma, on en Pere va participar també a la taula rodona «El còmic i la il·lustració com a eina de divulgació científica» el passat 27 de novembre. Cocreador del joc de cartes Gimnèsia, director de les pel·lícules Cupido i Jeshua, bon coneixedor de l’art fotogràfic per herència familiar, cantant d’un grup de punk i informàtic, en Pere encaixa a la perfecció en el concepte d’home polifacètic. Ens trobam a un bar de Manacor proper a l’institut on fa feina com a professor, aprofitant una estona entre classe i classe.

Per als qui encara no ho saben: de què va Salina i Garrida?

Salina i Garrida són dues plantes que varen néixer a vorera de la mar, però una d’elles, na Salina, se’n va anar a viure dins la mar. Abans de partir na Garrida li dona un pètal com a regal perquè recordi sempre els seus moments d’amistat. És una cosa molt natural: aquestes olives [assenyala el platet d’olives damunt la taula] també varen deixar un regal abans de caure de l’arbre, és una cosa que passa molt. Les plantes saben moltes coses i es comuniquen constantment! Idò aquestes dues plantes són les protagonistes. El més difícil ha estat fer-les xerrar, donar-los una personalitat.

“Les plantes saben moltes coses i es comuniquen constantment! Idò aquestes dues plantes són les protagonistes”

 

Feis servir fonts i conceptes científics, però ja veim que un poc a la vostra manera.

Sí, és sobretot imaginació. El tema del còmic no és la natura realment, sinó l’amistat. L’amistat entre plantes. Al còmic els personatges poden ser no gaire intel·ligents, però són amistosos i s’ajuden entre ells. Gràcies a això tenim una mar Mediterrània plena de vida.

Una de les coses que sorprèn a la primera llegida és que la història queda inacabada.

Clar, és que hi ha més parts. De fet, aquí [treu de la motxilla una llibreta plena de quartilles dibuixades a llapis] duc les següents tres parts. A la pròxima, “La protecció del pètal”, explic com es reprodueix i s’expandeix la posidònia. M’ho he trobat fent això, i la veritat és que és molt curiós.

Aquesta llibreta és tot el que feis servir per dibuixar? Paper i llapis?

No. Això és el que faig servir. [Treu una tauleta i em mostra el programa a l’efecte que fa servir]. Tot ho faig amb això. Jo li dic: “fes el còmic”, i me’l fa! [rialles] No, però gairebé! Tenc un llapis electrònic i dibuix damunt la pantalla. Feia temps que anava darrere una eina així.

Ja teniu clar com acabarà tota la història?

Sé com acaba la segona temporada. A la tercera potser pegui bot que dius “no sé com ho faré!” Passa dels inicis de la posidònia a la mar i arriba a un futur ple de robots i màquines… però encara no tenc el guió fet, només idees. Nosaltres, els humans, hi participam poc, molt poc; hi surt qualque humà, però no té cap protagonisme, els protagonistes són els animals i sobretot les plantes.

Salina i Garrida és un còmic protesta?

En certa manera. Ja es pot veure a la segona temporada. A la tercera serà encara més evident. Més que mediambiental, que també, la protesta seria social. Ens hem aturat a pensar com ens comportam, realment? Tots som culpables del que passa. I no xerr només de la natura, em referesc a com funciona el món.

El llibre l’heu autoeditat. Us agradaria trobar una editorial que el volgués publicar?

Jo m’estim més fer la feina i ja està. No vull haver d’anar a cercar l’editorial i escriure correus, perquè és temps que perd de fer el que m’agrada. La paperassa no m’agrada gens. Jo el volia editar i fer-ho a ca nostra, fent servir les nostres màquines. A Fotografia Bennàssar he tingut tot el necessari i he estat com a casa. És una feinada, perquè ho he de fer tot manual, però també és guapo fer-ho així.

“Jo el volia editar i fer-ho a ca nostra, fent servir les nostres màquines. A Fotografia Bennàssar he tingut tot el necessari i he estat com a casa”

 

El teniu penjat en obert a la pàgina web, qualsevol el pot descarregar i llegir-lo. L’heu fet sense la intenció de treure’n profit econòmic?

Bé, hi ha projectes que no saps mai com i quan acaben. També m’agradaria fer-ne un film d’això, en un futur, una pel·lícula de dibuixos animats. Coneixes Peppa Pig? Si tens al·lots ho has de conèixer. No sé per què ha de venir tot de fora. Ens hem acostumat a ser consumidors, però estaria bé fer-ho nosaltres.

Al marge de les idees i la feina, el finançament seria tot un tema…

Diverses vegades he engegat projectes i a l’hora de demanar el finançament a Palma m’he topat amb un caramull de paperassa que m’ha fet pensar que o bé et dediques a fer projectes o et dediques a la paperassa, perquè les dues coses no les veig gaire compatibles. La burocratització de tot fa que tinguem caramulls de projectes aturats.

A una entrevista vàreu encetar un concepte prometedor: la natura com a superheroïna. Quins altres superherois de la natura hi podria haver a Mallorca?

[S’ho pensa uns segons i amb la mitja contesta:] El Myotragus podria ser un superheroi de la natura prehistòrica.

Un superheroi amb superdebilitats, en comptes de superpoders.

[Rialles de tots dos] Mira que a mi no m’agraden els superherois, però és ver que els meus personatges són com superherois de la natura, sí. Aprenen, lluiten, cerquen el bé, ens donen la vida.

Contra quins malvats lluiten els superherois de la natura?

Malauradament, els malvats som nosaltres, però ni tan sols som malvats: simplement col·laboram amb el mal. Tots sense excepció hi col·laboram.

Si rebéssiu l’encàrrec de crear una història amb superherois de la natura felanitxers, quins serien?

Un dels personatges seria la fil·loxera.

Seria la malvada de la història?

Seria… un turista de Punta Balena! [rialles de tots dos]. Hi hauria un paper per a la vinya i el garrover, i l’ametler també hi podria tenir el seu lloc. I el fenc, que és l’origen del topònim Felanitx: terra de fenc.

Vinyeta de Pere Albons Bennàssar per a aquesta entrevista

Share on facebook
Share on twitter
Share on whatsapp
Share on email

darreres notícies

et pot interessar