No tot està perdut: pagesos joves amb molta d’empenta hi donen esperança
Malgrat l’agonia que sembla que pateix fora vila des de fa anys —i de cada vegada més—, encara hi ha un raig d’esperança quan topes pagesos joves que viuen la pagesia amb autèntica devoció. La majoria d’aquests ho duen dins la sang, de generació en generació.
Les protestes que hem vist darrerament arreu d’Europa i la gran tractorada de fa unes setmanes a Mallorca ens han duit a posar damunt la taula dades i opinions de com està la situació de fora vila al nostre municipi, un terme amb una superfície de 169,79 km2, entre sòl urbà i sòl rústic; aquest darrer, majoritari i del qual només una part és agrícola. També hi ha molta zona de garriga, de la qual una part antany era corredís, però que ha augmentat amb l’abandonament del camp les darreres dècades.
No podem fer una anàlisi acurada amb moltes dades perquè, pel que sembla, la gran majoria estan molt disperses. Segons l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària i Pesquera (IRFAP) i el Fons de Garantia Agrària i Pesquera (FOGAIBA), organismes de la Conselleria d’Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, la major part de dades de què disposen les tenen per illes i per al conjunt de l’arxipèlag, però no per municipis.
Així i tot, ens han facilitat el que han pogut, principalment per mitjà de les declaracions dels pagesos a la PAC, la Política Agrària Comuna, que duen a terme tots els països de la UE, dirigida fonamentalment al sector agrari i al medi rural. El 2022 es varen declarar a la PAC 8.715,4 hectàrees de cultius al nostre terme. Fa 25 anys n’hi havia 12.857 hectàrees.
Quant a explotacions ramaderes (porcí, boví i oví-caprí), el 2022 n’hi havia 264, quasi la meitat que fa quinze anys.
Les xifres
Als gràfics següents es poden veure les superfícies declarades a la PAC els darrers cinc anys, en què la majoria de cultius han anat disminuint. Ha pujat considerablement el farratge, la pastura, i fet molt destacat, hi ha un augment d’hectàrees sembrades d’olivar i garrovers.
Si comparam les dades de fa 25 anys amb les d’ara, hi ha 4.142 hectàrees manco de cultius. L’any 1999, segons l’INE (Institut Nacional d’Estadística), eren 12.857, mentre que el 2022, segons la PAC, només han estat 8.715.
Amb les explotacions d’animals passa el mateix. Fa quinze anys, el 2007, n’hi havia 449 i el 2022, només 264.
En primera persona
Totes aquestes xifres es poden analitzar de moltes maneres. A simple vista, pareix que fora vila està en perill de mort, que de cada vegada queda manco cosa; però fent-hi una volta encara es veuen molts de terrenys sembrats, animals que pasturen, pagesos professionals que hi fan feina, aficionats que ho compaginen amb una altra ocupació per treure una rendibilitat i no tirar la tovallola, i el que és molt important: encara hi ha esperança quan sents parlar a joves pagesos, com és el cas de n’Andreu Oliver o en Biel Nicolau, de trenta i devuit anys respectivament. Són només dos dels joves que continuen amb la tradició familiar de dedicar-se al camp. Però n’hi ha molts més, encara que no ho sembli.
N’Andreu Oliver és un d’aquests que du fora vila dins la sang. Quan en parla ho fa amb una saviesa i un coneixement de causa que fa escoltera. Des que va néixer, fora vila ha estat el seu món. Tot i que no s’hi pot dedicar professionalment, és d’aquest tant per cent que ho compagina amb una altra feina. Ve d’una llarga tradició familiar. Son pare, en Cosme Oliver, tota la vida ha fet de pagès. Duen devers 300 quarterades i, segons un recompte fet dissabte passat, a més, tenen 500 ovelles i 300 mens; set truges i entre 25 i 30 porcells —depèn de les ventrades—; 30 cabres i uns 20 cabrits; 30 bous d’engreix i 6 vaques de munyir. Cuidar-se de tot això, cada dia de l’any, sigui festa o laborable, plogui o faci 40 graus, és una feinada. En Cosme és un dels socis dels Ramaders Agrupats. “Aguant els animals perquè m’agrada, no pel que hi guanyam”, diu n’Andreu, que ho té molt clar: fa molt mal viure-hi, de fora vila; això és el problema. Si posassin el preu just de l’animal, podrien llevar totes les subvencions, no hi hauria cap problema. Si el me anàs a un preu digne, a 110-120 euros, com va anar una setmana a l’any —per devers Sant Jaume—, podrien llevar totes les subvencions. Ara va a 70 euros. Perquè per Nadal va a 100 euros i ara només a 70?”, es demana.
El problema —diu n’Andreu— és que el pinso o el gasoil, per posar dos exemples, els pagam igual tot l’any, i puja, no baixa mai. “El gra, ben igual. Fa molt mal viure-hi [de fora vila] per aquest aspecte”.
“Les manifestacions que han fet ara els pagesos és per això. Podrien llevar totes les subvencions, però que posassin un preu digne per animal. Si el me anàs a 110 euros tot l’any, tens pel gasoil hi podries anar fent; passaries gust i no passaries pena”. El cabrit “té el mateix problema, i no té sortida. Tenim les cabres per si tenim mens bessons, per si la mare no té llet, i per a la gent que vol un cabrit. I amb els porcells passa el mateix”, explica. “Mon pare és soci dels Ramaders i feim aquests animals —me i cabrit— per a ells; tanta sort que així té sortida.”
Les ovelles
Amb 800 caps d’ovelles i mens que manegen, ja n’hi ha! Les tenen repartides en 22 guardes que les van rodant per diferents llocs.
La sequera passa factura als pagesos. Molts decideixen llevar —sacrificar— animals perquè no tenen menjar suficient, i si n’han de comprar se’n va tot el benefici que poden tenir.
“L’aigua que fa ara és bona per fer cereal per guardar per al rebost de l’any que ve”, explica n’Andreu. “L’aigua que havia de fer era el verd que havien de menjar les ovelles, però el verd que ara creix l’hem de guardar per a l’any que ve, per collir i fer bales. L’ovella ha de menjar sec. Només un 20 % poden menjar verd; la resta ho han de menjar tot sec”. El refrany diu: “L’abril cada gota val per mil”, veurem mem si enguany serà així o continuarem patint, tant els pagesos a fora vila com la resta de ciutadans amb el consum d’aigua.
Per si tot això no els bastàs, en Cosme i n’Andreu encara tenen més curolles. Estan ficats dins l’associació per a la preservació de la raça autòctona de l’ovella mallorquina. A més de totes les blanques, en tenen quaranta de negres. “Miram l’arbre genealògic de cada una.
Sovint venen inspeccions per mirar qui és son pare, sa mare, els feim extraccions de sang…” Això és una mostra més de l’afició que pare i fill tenen per fora vila i concretament per aquest bestiar. “Cada dia, a hora de berenar i a hora de dinar, ens telefonam i ens passam el comunicat: quina ovella ha fet mens, quants n’hi ha hagut. Totes tenen un nom. Les coneixem!”, ens diu n’Andreu.
Malgrat el gust i la passió amb què viu i que posa a fora vila, ens recorda que “quan els padrins vivien d’això era molt més fàcil”.
A Son Proenç hi trobam en Biel Nicolau Suñer, de cas Carter. De moment, i mentre pugui, es dedica a la pagesia. Amb només devuit anys, maneja més de 250 quarterades, la majoria destinades al cultiu de cereals. A més, té una guarda d’ovelles i es dedica a engreixar porcs.
Des de ben petit té clar que la seva passió i la seva professió és fora vila, i més des que fa uns anys son pare —que també era pagès— morís sobtadament i ell es posàs al capdavant de les finques. És pagès per vocació, encara que així com està fora vila avui dia no sap si s’hi podrà dedicar tota la vida o si haurà de tirar la tovallola, encara que té clar que lluitarà fins al final per continuar fent de la seva vocació la seva professió.
Aquests darrers mesos ha fet feina a contrarellotge sembrant les finques que cultiva, aprofitant la pluja que cau amb comptagotes. Tanta sort que el gra ha començat a treure i fora vila ja comença a ser una catifa verda.
En Biel maneja unes 215 quarterades que són de la família, més cinquanta que du per encàrrec del propietari. Totes són per la zona de Son Proenç, un barri de terra bona per als cereals. Sembra majoritàriament ordi mallorquí, civada, blat i favó, destinat principalment al consum dels seus propis animals, i també dedica una part a vendre.
En el període de collita, “juntament amb altres companys també ens dedicam a fer jornals per a altres agricultors o propietaris”, comenta. Malgrat la seva joventut, ja ha muntat la seva pròpia empresa de serveis agrícoles, Cas Carter.
Demanat per si és rendible ser pagès a la seva edat, explica que “són moltes hores de feina i sacrifici. Si no comptes amb unes bones esquenes al darrere, és molt difícil tirar-ho endavant. La maquinària és el més car”, comenta. Té tres tractors, una sembradora, una embaladora, cultivadors i arades. Per fer hortalissa també té una fresadora i una desbrossadora. “Si has de començar de zero, com a afició està bé, però dedicar-se professionalment és molt difícil, la inversió a fer és molt important. El meu somni és poder-m’hi dedicar sempre”, explica.
En Biel, anys enrere, va començar a estudiar el Grau Mitjà de Jardineria a l’IES Felanitx, però com que la seva passió eren les feines agrícoles, tot d’una que va poder s’hi va dedicar; encara que no deixa la formació, va fent cursos “i vaig aprenent d’altres agricultors, principalment gent gran que em dona consells, i la seva experiència és molt enriquidora”.
Amb les paraules d’aquests dos joves i d’altres que no hem pogut recollir aquí per no allargar-ho, per bé que no ho pareix, fora vila té futur; però és molt important que cada un de nosaltres hi posem el nostre granet d’arena i comprem producte local, de quilòmetre zero, com vàrem fer durant la pandèmia i tan bé ens va anar per menjar bo i sa.
Agricultura ecològica
Segons l’Observatori de Sostenibilitat de Mallorca, la superfície d’agricultura ecològica a l’illa ha crescut un 10 % els dos darrers anys. El 2022, el 17,5 % de la superfície agrària útil s’hi dedicava, una proporció que continua en augment i reflecteix un compromís creixent amb la sostenibilitat ambiental de l’illa i amb els objectius europeus, que situen aquest percentatge en el 25 % de cara al 2030.
L’entrevista d’aquesta setmana la dedicam a l’agricultura ecològica, amb les explicacions d’un altre pagès jove, felanitxer, en Bernat Monserrat, Randa.
