Bartomeu Mestre demanava si algú sap on era la casa de Joanot Colom, dient que fa noranta anys una tradició oral la indicava. Jo no tenc gaire confiança en les tradicions orals. Quan jo era nin i anava a fora vila amb carro amb el meu padrí, en passar per Son Colom em deia: “Aquí va néixer Cristòfol Colom”. Sabem que Cristòfol Colom no va néixer a Mallorca i que a aquella casa tampoc hi va poder néixer Joanot Colom. Fins al 1514, en què va ser adquirida per un Colom, es deia Son Massanet, i Son Colom de sa Mola es deia les Coves.
L’origen de Joanot Colom, instador de les Germanies, el tractàrem a un article, “Joanot Colom era felanitxer”, publicat al programa de Festes de Sant Agustí del 1991, en què donàrem a conèixer el testament del 1512 de la seva germana Bernadina, resident a Felanitx a l’igual que la majoria de membres de la família: la mare Antonina, viuda d’Antoni Colom, el germà Antoni i dues germanes més. El testament del germà Antoni, casat amb Antonina, del 1522, confirma que es tracta d’una família resident a Felanitx, tenia un fill Joan i sis filles (ARM, P. 6320, f. 193). El 1512, a la talla de Ciutat, trobam Joanot Colom, barreter, a l’illa de mossèn Joanot de Pachs, a la parròquia de Sant Nicolau (ARM, AH-3015). L’11-10-1518 feia testament Francina, muller de Joanot Colom, barreter (ARM, P. M-496, f. 96). A l’Arxiu Diocesà, a la sèrie “Concessos”, hem trobat dues llicències per casar de Joanot Colom, que ja era viudo. El 29-11-1518 trobam el concés de Joanot Colom, viudo, i Francina, donzella, filla de Joan Miralles. S’havien de casar a Sant Jaume (ADM, Concessos, Vol. XI). El matrimoni de Joanot Colom amb Francina Miralles duraria poc. El 17-9-1520 es donava concés a Joanot Colom, viudo, per casar amb Margarita, donzella, filla d’Antoni Arbona de Sóller. El 1523 a les informacions sobre els adictes a la Germania, a ciutat a l’illa de Mn. Nicolau de Quint, parròquia de Sant Nicolau, trobam Joanot Colom, barreter, instador i cap de tota la Germania. És difícil identificar la ubicació de les illetes, ja que els noms han canviat moltes vegades i no es donava els noms dels carrers.
Als Estims de 1576 hi ha onze propietaris de cases de llinatge Pachs, dos d’ells donen nom a illetes, Nicolau de Pachs i Pere de Pachs de Felanitx, devers la plaça del Mercat, darrere Sant Nicolau; una d’elles, la de Pere, seria més tard Can Berga i després Palau de Justícia, mentre que la de Nicolau donaria al carrer de Verí. Molta gent creu que la casa de Joanot Colom estava a la plaça del Rosari, antiga de Sant Nicolau Vell; als Estims hi ha la illeta de Sant Nicolau Vell, on trobam quatre barreters i alguns paraires. Per a Diego Zaforteza és un error, allà hi havia un solar procedent de la demolició de la casa de Joan Crespí, primer instador de la Germania, i considera que estava a la plaça de Verí, avui anomenada F. Chopin, davant Sant Nicolau. Fa anys hi havia un solar d’una casa derruïda on la Caixa Postal va construir la seva seu, pensava si allà hi havia hagut la casa de Joanot. Però si la casa estava a la illeta de Nicolau de Quint i el Ramon Quint de 1576 era descendent seu, la illeta donava a la baixada de Sant Domingo, que dona a la plaça del Rosari, però seria la illeta anterior, que per l’altra banda dona al carrer Quint.
“Sabem que Cristòfol Colom no va néixer a Mallorca i que a aquella casa tampoc hi va poder néixer Joanot Colom”
Més difícil és esbrinar on era la casa on va néixer Joanot a Felanitx. El padrí era Antoni Colom, major, que fou batle el 1476 i morí abans del 1513. El pare Antoni Colom, menor, casat amb Antonina, fou jurat el 1514; el 1459 establia una casa a Felanitx, confrontant amb la casa del seu pare, Antoni Colom, per dues quarteres de blat (ARM, P., G-99, f. 265). El 1472 casava la seva filla Antonina amb Bartomeu Sagrera, hi aporta un dot de 40 lliures que el receptor li augmenta en 10 per la seva virginitat (ARM, P. A. Font, f. 44v-45). Una altra filla, Bartomeva, es casà amb Miquel Bordoy. Dos fills farien un aprenentatge a ciutat, Joanot com a barreter i Francesc com a paraire; quedarien a viure a Ciutat, participaren en la Germania i foren condemnats a mort amb segrest dels seus béns. El fill Antoni quedà a Felanitx, fou síndic clavari de la Germania, capità a les batalles, reclús i mort a Ciutat junt amb el seu fill Joan; tenia els béns segrestats valorats en 200 lliures. Altres agermanats felanitxers als que segrestaren els béns foren: Antoni Colom de Guillem, Antoni Colom àlies Moro, Joan Colom menor i Rafel Colom. Sembla que cap d’ells pogué transmetre una casa a un descendent, llevat que fossin composats després i pagant una multa recuperaren una casa. Els inventaris no solen donar la situació de les cases. El 1597 moria Antoni Colom, amb casa al carrer de la Mar. Joan Colom de Gabriel, de la possessió la Cova, el 1689 deixa al fill Gabriel les cases de la vila. A l’inventari de Miquel Colom d’Antoni el 1627 consten unes cases al carrer Abeurador. Als Estims de 1685 tenen cases amb corral a Felanitx: Joan Colom, major, a una illeta junt a l’Abeurador; Miquel Colom, major, al carrer de l’Abeurador; Miquel Colom, menor, al carrer de l’Abeurador. Per la documentació no podem saber on era la casa on va néixer Joanot Colom.
