32.2 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dimarts, 16 agost 2022
Xavi i Tomeu Rosselló Adrover, discjòqueis
Xavi i Tomeu Rosselló Adrover, discjòqueis

Quan dos germans s’ajunten per emprendre una aventura, la cosa només pot acabar de dues maneres: com el rosari de l’aurora o com una revetlla d’estiu d’aquestes amb berenar al forn inclòs. Fa cinc anys, en Xavier Rosselló Adrover (s’Horta, 1992) i en Tomeu Rosselló Adrover (s’Horta, 1998) van descobrir que tenien més en comú del que pensaven. Des de llavors, els seus dits es mouen damunt la mateixa taula de mescles, fent vibrar els mallorquins a horabauxes i vespres per tot arreu del llevant de l’illa. “Fills d’una mateixa panxa, energia que ens enganxa”, diu Txarango; i, efectivament, l’energia musical és la que ha enganxat aquests dos hortarrins de can Caubó, que, fusionats, han format el duet de discjòqueis avui dia ja conegut amb el nom de Kaaubos. Com dues gotes d’aigua de diferents schools, cadascú aporta el seu granet d’arena a aquest projecte. I és que, malgrat que tots dos tenen la seva pròpia professió de dia, poca cosa fa més feliços en Xavier i en Tomeu que posar-se la disfressa de nit i deixar-se endur al ritme de la gent. Ara, tots dos tenen clar que la Covid-19 els deu una bona festa i no s’aturaran fins que es puguin retrobar amb els seus. El lloc i l’hora no importen.

Dos germans fent de discjòqueis. Com i quan sorgeix aquest duet?

Tomeu: L’any 2016 vaig comprar una taula de mescles per Amazon, perquè sempre que anava a un local em fixava molt amb els discjòqueis i en com punxaven. Vaig pensar que seria guay punxar a casa i convidar els amics, així que vaig començar a culejar-la un poc.

Xavi: Jo el vaig renyar molt. “Com te gastes aquests doblers amb aquesta merda? Tanmateix no en saps i no farem res” li deia. I així va sorgir.

T: Anàvem posant música, ens oferíem per fer festes i als amics els agradava.
Vos duis bé o és difícil de vegades estar d’acord?

X: Ens duim bé, encara que quan un no està d’acord també ens enfadam, com tothom. Després fàcilment ens posam d’acord.

Qui dels dos sol dur les regnes?

T: Un fa més unes coses i l’altre, unes altres. Així, en conjunt feim més via. Un se’n pot encarregar més de la música i l’altre d’altaveus, cables, llums… I després ho ajuntam tot.

X: Realment no tenim tasques assignades, però com que també feim feina d’altra cosa ens hem d’adaptar un poc. Si hem de cridar un local o comprar cançons, un dels dos es compromet a fer-ho i ho fa quan pot. Després l’altre s’encarrega d’organitzar i preparar el que hem de dur… I anam fent així.

Com us definiríeu l’un a l’altre com a discjòqueis?

X: Diria que el meu germà quan posa música transmet, és alegre… però sense arribar a ser eufòric. Sempre en la mateixa línia. Té bona tècnica –dins la nostra lliga– com a artista. I, això sí, molta més tècnica que jo amb el micròfon, la veritat. També té bo que és molt tranquil; sempre em diu que tot anirà bé.

T: En Xavi, com que ha anat a música, en sap més de melodies, compassos… Amb aquest aspecte, m’ha pogut ensenyar més com fer música i mesclar. Pot ser jo som més bo trobant cançons i ell controla més el tema dels llums, programació… També domina més el xou damunt l’escenari.

Quin és el vostre estil de música per punxar?

T: Ens agrada el que més agrada o que trobam que més pot agradar en aquell moment. Tant podem posar “Cada nit és sa millor” dels Anegats, com el pitjor del reggaeton, passant per tecno. El que avui dia se diu “open-format dj”. La que punxam més és la comercial, que és bàsicament el reggaeton que s’usa avui dia.

X: Sempre hem estat d’acord amb la música més o manco. El meu germà sol comprar més els darrers temassos de reggaeton i remix i jo per exemple si escolt una cançó per 40 clàssic, com que som un poc més old school, li dic que en cerqui el remix.

Quan començau a ser més coneguts per Mallorca?

X: L’estiu del 2018 va ser clau, quan vàrem començar a anar al Moai, a Ca’n Picafort. Ens varen contactar perquè havien vist un vídeo comercial nostre i varen pensar que sonaríem bé allà. El primer pic ja va ser tot un èxit. Després ja vàrem anar a la nostra primera verbena a Calonge i a partir d’aquí, com que la gent i els amics ens seguien molt, varen anar sorgint més coses. Vàrem caure bé, varen veure que érem dos, que érem germans i que més o manco ho fèiem bé.
De per tot allà on heu anat, amb quin escenari us quedaríeu?

X: Pel que ja comentàvem, ens quedaríem amb el Moai, ja que a més va ser un dels primers esdeveniments grossos i hi vàrem repetir bastantes vegades.
T: Sí, a més allà, quasi sense conèixer-nos, varen confiar en nosaltres des del primer moment.

X: A part que estàvem a peu de platja, era un somni per a nosaltres. Vàrem créixer molt com a artistes allà.
D’altra banda, a quin lloc teniu més estima?

T: Tenim un afecte especial al Laos, a la Colònia de Sant Jordi, perquè cuiden els detalls, són com una família i sempre ens han tractat molt bé. Encara així, a tot li tenim estima i mai hem estat enlloc on no vulguem tornar, només que probablement el Laos és el que més hem recordat quan no hem pogut punxar durant el confinament.
Poca gent sortidora del llevant de l’illa no sap qui sou avui dia.

T: Encara ens falten molts de llocs de Mallorca per donar-nos a conèixer, però és vera que de per la zona, sobretot s’Horta, Felanitx, Santanyí, Manacor… sí que se sent el nom de Kaaubos. Que gent que nosaltres no coneixem digui el nostre nom és el que més ens agrada de posar música.

X: És molt satisfactori. Sempre ens agrada que ens coneguin i fer cas i caure bé. Realment abans el mot de kaaubos només el teníem amb els amics de més a prop, que són els que ens van batiar gairebé.

Que, per cert, d’on ve aquest nom?

X: A nosaltres a Mallorca ens coneixen amb el malnom de “can Caubó”. La nostra padrina és de can Caubó.

T: Clar, i que sigui el malnom de la nostra família el que arribi tan enfora de Mallorca i poder ser coneguts amb aquest nom ens fa molt contents.

X: A part, per a nosaltres els kaaubos no només són dos germans que posen música, engloba molta gent més; començant per la família, que ens ajuda molt, els amics, el grup que sempre ens segueix per tot, i tots els que fan la feina que no es veu de darrere, com ara cartells, fotografia, papers… Gràcies a ells som qui som.
Pròximes metes?

X: Realment el nostre objectiu és seguir la mateixa línia: punxar per pobles d’aquí. No tenim objectiu ara de punxar a un gran festival.

T: També volem organitzar les nostres festes amb el nostre nom i anar arribant a més gent i més enfora.

“Ens agradaria que els ajuntaments mirassin més pels artistes locals, perquè dins el municipi hi ha molts artistes que mereixen una oportunitat. Això és el que fa poble: grups musicals i artistes d’aquí; no fa falta anar-los a cercar enfora”

 

Com de molt us ha afectat la Covid-19?

T: Ens va arribar quan estàvem organitzant la nostra primera festa; faltava una setmana. Si no hagués arribat la Covid-19, potser hauríem pogut fer bastantes més festes així. Evidentment, però, no ens ha afectat tant com a altres que només es dediquen a això.

X: La part bona és que ens hem pogut asseure, perquè dúiem una roda molt grossa de fer feina 8-10 hores entre setmana 5-6 dies i després afegir-hi divendres, dissabte i potser diumenge de tenir marxa. Ens ha ajudat a descansar, a plantejar-nos bé les coses i prioritzar en lloc de dir que sí a tot.

T: Hem comprat durant la quarantena molta d’il·luminació per fer més xou i hem invertit per millorar la qualitat de les actuacions.

Quina seria la vostra celebració idíl·lica quan el “que tot això acabi” sigui real?

X: La Covid-19 ens deu una festa molt grossa que es va suspendre dues setmanes abans d’arribar. Aquesta seria per a nosaltres la celebració idíl·lica.

T: Era una festa amb molts de djs i molt de xou, d’aquestes que no et trobes per tot aquí on vas.

X: Quan això ens doni un bon descans, tornarem posar en marxa aquesta festa amb el nostre nom i ho donarem tot. Estam molt agraïts a aquella gent que sempre ve, ens segueix, ens veu, ens anima, perquè per això val la pena seguir.
Un desig de Nadal?

X: Ens agradaria que els ajuntaments mirassin més pels artistes locals, que dins el municipi hi ha molts artistes que mereixen una oportunitat. Creim que això és el que fa poble realment: grups musicals i artistes d’aquí; no fa falta anar-los a cercar enfora. La gent d’aquí té moltes ganes d’aportar al poble i realment això és el que cercam transmetre els djs: ganes.

darreres notícies

et pot interessar

Bernat Artigues Ribas. Músic i mestre d'Educació Primària

“Mantenir la il·lusió i la màgia és una de les lluites interiors que tenim molts músics”