32.2 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Dimarts, 16 agost 2022
Catalina Antich Navarro, la primera nina que ballà de dama a Felanitx
Catalina Antich Navarro, la primera nina que ballà de dama a Felanitx

L’olor d’alfabeguera torna a perfumar els carrers de Felanitx i els cascavells ballen el so de les xeremies: els cavallets han encetat, de bell nou, la festa. Fa segles que set al·lots surten a ballar les danses, però només fa seixanta-set anys que una nina tengué l’oportunitat de formar part del grup com a dama a Felanitx. Aquesta primera nina fou Catalina Antich Navarro (Felanitx, 1944). Parlem amb ella.

Quins són els primers records que te-niu dels cavallets?

Quan era molt nina, sempre em varen agradar molt les tradicions del poble. Sempre anava a veure ballar els cavallets, Sant Joan Pelós i el ball de bot, que llavors es deia ’ball de pagès’. Aviat vaig voler aprendre de ballar, de tocar les castanyetes, de fer comèdia… Era una nina activa.

Quan va ser el primer pic que els vàreu ballar?

La primera vegada que els vaig ballar no va ser a Felanitx, va ser un pic o dos a Palma a la dècada dels cinquanta. Era un dia que els felanitxers hi feien una festa que es deia ’Felanitx a Palma’. Hi vàrem anar amb la Secció Femenina, la Falange, i ens en va ensenyar l’amo en Jaume Bassol, que era un home ja vellet, però que va fer-nos el favor. Quan vàrem anar a ballar a Palma, jo feia de cavallet, no de dama. Vàrem ballar a la plaça de l’Olivar i érem un grup de nines que s’havia muntat només per a aquest dia. A Felanitx, per les festes, amb aquest grup no vàrem sortir mai.

I quan els vàreu ballar a la vila?

Si no m’equivoc, els vaig ballar com a dama l’any 1955 i 1956, dos anys. Vaig ballar per Santa Margalida i per Sant Agustí. L’any que va venir davant, també. Els cavallets que em varen acompanyar eren en Pedro Cantallops, en Joan Adrover Tascó, n’Andreu Capità, en Rafel Mayol, en Miquel Pintat i en Martí González. Fent de dama, no vaig sortir de Felanitx.

Éreu l’única nina encara, idò.

Sí, que les nines pugin ballar els cavallets és bastant més recent. Sempre havien estat nins. I que la dama fos una nina també va ser una cosa molt especial per al poble. Crec que hi va haver gent que ho va trobar bé i gent que per ventura no l’hi va trobar.

Per què us van triar a vós?

En aquells anys, ensenyava de ballar els cavallets en Miquel Perelló, que era l’escolà major de l’església. Ell triava els cavallets, que eren escolanets, perquè era ell qui se’n cuidava. Jo li he sentit a dir que a ell li varen proposar que la dama fos una nina. Supòs que era l’Ajuntament que li degué proposar. Ell degué dir que ho provaria. I m’ho va dir a mi. No sé si va ser perquè en Miquel Perelló sabia que jo havia fet de cavallet o si perquè, de totes maneres, em coneixia d’anar per ca seva, ja que tenia una germana que era amiga meva i devia saber que jo ballava ball de bot i anava d’aquestes coses. Supòs que era per això que em varen triar, però no m’ho varen dir mai. Tenia onze anys i no em varen dir “et triam per això”. A ca nostra em varen deixar i jo sempre deia que sí a totes les activitats que em demanaven.

Com va ser la preparació?

Com que el qui ens ensenyava era l’escolà de l’església i els cavallets eren escolanets, assajàvem a la sagristia de l’església. No sé si assajàvem cinc o deu vegades, no me’n record. Tant m’agradava anar als assajos com al dia de l’actuació. Passava molt de gust.

Idò vàreu passar gust de ballar?

Molt! A mi tot això m’agradava molt. Llavors, les nines no feien gaire cosa, la veritat. I jo sempre m’apuntava a aprendre coses perquè m’agradava molt. No era una nina d’estar dins ca nostra aturada.

Abans heu comentat que haver-hi una dama nina va ser molt especial per al poble. Hi va haver molt de rebombori?

Com que era nina, tampoc no me’n vaig témer molt del que opinava la gent gran. Ara bé, després de mi hi va haver dos o tres anys que va tornar a ser un nin. No sé si era perquè varen trobar que no anava bé o perquè no varen trobar cap nina que digués “sí”. Això no ho sé. Potser no trobaven nines que ho volguessin fer o que les mares els ho deixassin. Les nines eren molt d’estar a ca seva i les mares tenien les nines molt protegides, sobretot perquè els cavallets només eren nins. Diferent era el cas de Palma, que tot eren nines. Així i tot, després d’aquests dos nins ja varen tornar a ser nines. 

Han canviat molt els cavallets d’ençà que els ballareu?

Hi han afegit un parell de balls, que en aquell temps no hi eren. Llavors, sortíem de l’Ajuntament i anàvem per les places, pels carrers, per l’Hospici… No hi havia tanta de gent com ara a veure’ls ballar. Ara, quan neixen, ja els apunten a fer cua per ballar-los, però durant molts d’anys havien de cercar qui els volgués ballar. Era molt diferent. Pel carrer hi havia genteta, però no com ara, que hi va tothom. La gent no era així, un temps: no feia aqueixa bulla que fa ara. Llavors, crec que hi havia manco gent que li importava les tradicions. De cada dia, trob que pareix que a la gent li agraden més aquestes coses. La intenció, tanmateix, és la mateixa.

L’oportunitat de Catalina Antich fou l’inici d’una nissaga familiar de balladors dels cavallets, ja que els van ballar el seu fill gran i els seus dos nets grans. A més, fou clau per a la normalització de la dona a la cultura tradicional del poble.

darreres notícies

et pot interessar

Bernat Artigues Ribas. Músic i mestre d'Educació Primària

“Mantenir la il·lusió i la màgia és una de les lluites interiors que tenim molts músics”