5.4 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Divendres, 3 febrer 2023
Llibre-acordió que pot ferir la sensibilitat
Llibre-acordió que pot ferir la sensibilitat

Fa un parell de caps de setmana jo feia de xofer mentre escoltava atenta com al mateix cotxe na Tònia Bauçà, de can Meravell, li comentava a en Bernat Mas, s’Esmolador, que havia estat cercant uns vídeos i que no sabia si projectar-los, al cap de poques setmanes, a la presentació el seu primer llibre. Ella comentava que la projecció de segons quines escenes podria suposar una ferida molt gran a la sensibilitat dels assistents, i d’aquí sorgia el dubte de si projectar-les o si no. Mentre jo trobava que l’argument estava perfectament fonamentat, perquè certes imatges a mi em fereixen, en Bernat no entenia el perquè d’aquesta reticència.

La conversa va quedar inconclusa fins que el passat 12 d’octubre, a l’Església Vella de Calonge i amb un format de presentació molt poc habitual, na Tònia Meravell va presentar Genètica Gris, editat per Adia Edicions amb un format de publicació també molt poc habitual: són dos llibres relligats amb una malla de camallot, el primer dels quals consisteix en un llibre-acordió de 251 cm on s’ha imprès digitalment la gran il·lustració apocalíptica que configura la Genètica Gris de na Meravell. Com deia, la publicació consisteix en dos llibres, el segon dels quals es titula Notes a Genètica Gris i conté el pròleg, a càrrec de n’Emili Sánchez Rúbio, a més del llibret d’esbossos reproduït a escala i algunes notes sobre el procés d’elaboració de l’obra.

Es tracta d’una obra estibada de referències culturals, històriques, internacionals i locals, varietat mestissa d’objectes i éssers es mostren en una diversitat de formes i postures que no podem descriure en un sol article i que apareixen contextualitzades en 12 passatges, molts d’ells llocs emblemàtics de Felanitx: la il·lustració comença en un sembrat on al fons hi veuen Sant Salvador i passa per un galliner, una cel·la, una fàbrica, un pont, un abocador, un bordell, unes matances, un vomitòrium, i l’escenari d’una guillotina, per acabar a un cementeri (el de Felanitx).

Amb l’exposició dels dibuixos originals de l’obra a les parets de l’espai, tota aquesta paisatgística envoltava els assistents, una gentada de por que havia infestat l’Església Vella, i la presentació, consistent en tres paraules de na Tònia, la visualització del cony Lebensborn de l’artista felanitxera a compte de Bertomeu Cabot, l’actuació del grup Maldol i Nita i el tancament amb una sessió musical de Clodett va ser ben bé, com l’obra que s’exposava, un bell acte de saturació. Una saturació fruit de la topada traumàtica entre tradicions, entre sensibilitats.

I és que la querella d’aquella conversa al cotxe a què em referia al principi és al teixit genètic del gran dibuix de na Tònia, on la veneració i la reivindicació de la impudícia conviuen violentament amb la (no sé batejar d’altra manera que no sigui) “tradició catòlica mallorquina”. De la integració estètica, i potser també moral, d’aquesta dicotomia, n’ha brotat la il·lustració brutal —de bruta i d’irracional— de madò Cotorra.

L’obra de na Tònia té l’art de ferir amb punteria, al lloc concret que escarrufa i que fa mal depenent de la pròpia genètica. Si teniu ocasió de veure-la (crec que d’exemplars a la venda ja en queden pocs), atents a quina violència heu integrada i quina encara us cou.

darreres notícies

et pot interessar

Rafel Rubio Ferrer, perruquer i empresari, és regidor de Comerç, Indústria, Fires i Mercats a l’Ajuntament de Felanitx

“Hem de recuperar l’experiència de comprar al petit comerç, que sigui com un relat d’emocions, i ho hem de fer entre tots”