Ramon Bondia Pons (nat a Tarragona, però menorquí d’adopció, 1971) és el patró major de Portocolom i ha treballat tota la vida de mariner. Actualment, és l’armador i patró de la barca del bou de Portocolom, na Mandria. Aprofitam que avui és la Mare de Déu del Carme, patrona dels mariners, per parlar amb ell.
Per què vàreu decidir fer-vos mariner?
La meva família sempre ha estat vinculada a la mar. Els meus pares, padrins i fins i tot els meus repadrins eren mariners, tant per part del pare com per part de la mare.
I com va ser que vàreu venir a Portocolom i agafar una barca de bou aquí?
Vàrem tenir unes petites desavinences familiars i vàrem decidir venir a Portocolom. La veritat és que aquí s’hi està molt bé. No ens podem queixar.
Com és un dia normal a bord d’una barca de bou?
La jornada comença a les quatre del matí. A aquella hora ja som a la barca. Començam a preparar-ho tot, s’arrenquen els motors, es preparen les xarxes i, cap a les cinc, sortim per la bocana. Passam tot el dia pescant. Si anam a la costa feim tres tirades; si anam a la gamba o al peix de profunditat, normalment en feim dues. Cap a les cinc de l’horabaixa tornam a port. És una jornada llarga, sobretot en aquesta època de l’any.
Ara teniu limitats els dies que podeu sortir a pescar. Com gestionau aquesta situació?
Tot això va venir amb el pla plurianual. Abans jo tenia una mitjana de 235 dies de pesca a l’any, i ara no ens deixen fer-ne més de 130. El que feim és organitzar-nos treballant quatre dies a la setmana. D’aquesta manera allargam la temporada, perquè si sortíssim cinc dies cada setmana, en sis mesos o sis mesos i mig ja hauríem esgotat tots els dies autoritzats. Si una setmana fa molt mal temps, també feim números. Si no és necessari sortir, no sortim.
Hi ha èpoques de l’any que surti més a compte sortir a pescar que d’altres?
Tot depèn de l’oferta i la demanda. Hi ha dies d’estiu en què hi ha molta concentració de peix a la llotja i el preu baixa. De fet, hi ha dies d’hivern que poden sortir molt més a compte que alguns dies d’estiu. A escala comercial ens hem hagut d’organitzar. Com que hi ha moltes barques de bou i també moltes embarcacions petites, si totes duen peix el mateix dia no hi ha prou demanda. Per això hem establert un calendari. Les barques de bou ens combinam per aturar un dia a la setmana, però no totes el mateix dia. Així evitam saturar el mercat i tots hi acabam guanyant. L’objectiu és no enfonsar els preus i que la pesca continuï essent rendible. I, evidentment, tota aquesta gestió no sempre surt igual de bé. Alguns dies el preu del peix pot variar fins a un 70 %.
Què és el que més us agrada de la vostra feina?
M’agrada tot. M’agrada sortir cada dia, veure sortir el sol, tirar el bou a la mar, agafar peix, agafar gamba… Per mi, el dia que em jubili serà un problema. És una feina molt guapa. Fa trenta-nou anys que vaig a la mar i és la meva vida.
Quin ha estat el moment més difícil que heu viscut en aquests trenta-nou anys de professió? Heu passat qualque ensurt?
Sí. Desgraciadament, a la mar hi ha de tot. La mar et dona i la mar et lleva. Hem viscut temporals en què s’han romput els cables, hem hagut de fer maniobres molt complicades per recuperar l’art de pesca, i també hi ha hagut dies que no hem pogut ni triar el peix perquè un cop de mar ens l’ha escampat per tota la coberta. Però, gràcies a Déu, sempre ho hem pogut contar i tornar a port.
També sou patró major de la Confraria de Pescadors de Portocolom. Com va ser que assumíssiu aquest càrrec?
M’hi vaig trobar gairebé per necessitat. Els mariners de Portocolom han anat desapareixent i, al final, els que quedaven em varen demanar que assumís el càrrec i vaig acceptar. La confraria penja d’un fil. Per sort tenim el suport de la Federació, de l’Ajuntament i de Ports, que ens ajuden molt perquè pugui continuar oberta.
Quina feina fa exactament un patró major?
Té una part simbòlica, però també una part molt pràctica. Has de procurar que hi hagi una mica d’ordre entre els pescadors. Aquí no tenim grans problemes perquè només som dues barques, però sobretot és una feina d’informació. Fas d’enllaç entre els pescadors i l’administració: les lleis, les normatives i els canvis que van arribant.
Com us han afectat les noves normatives de pesca?
Al principi va ser molt dur. Passar de poder sortir 235 dies l’any a només 130 va ser un canvi molt important, tant per a l’armador com per als pescadors. Amb el temps ens hi hem anat adaptant. Feim menys dies de feina i, en el meu cas, que ja començ a tenir una edat, també pas més temps a casa amb la meva dona. La gent que tenim de fora aprofita aquestes aturades per poder tornar un mes o un mes i mig al Senegal amb les seves famílies. Abans feien feina pràcticament tot l’any i només hi anaven quan podien.
Hi ha relleu generacional? Per què costa tant trobar gent jove que vulgui dedicar-se a aquest ofici?
Jo crec que no n’hi ha. Hi ha molt poques expectatives. Primer, per tota la burocràcia. Segon, pels horaris. I, sobretot, perquè aquest és un ofici que l’has de sentir. Si una persona va a la mar obligada, no funcionarà. També ha canviat la manera de consumir. La gent va molt de pressa: una pizza, un kebab… i també s’ha anat perdent la cultura de menjar peix.
Us heu plantejat quan arribarà el moment de jubilar-vos?
Per ganes, continuaria. El que em farà jubilar no serà la mar, serà la burocràcia.
Es parla molt dels efectes del turisme a Mallorca. Creis que ha influït en la vostra feina?
Hi ha molt de turisme, però la gent d’aquí continua sent la que més valora el nostre peix. Molts turistes coneixen el llobarro o la daurada, però no els peixos propis d’aquí. Normalment, en mengen al restaurant, però no saben ben bé què compren. Els millors clients són la gent de Portocolom. Al final, els millors clients són els que saben què és un bon peix i el valoren.
Hi ha qui diu que cada vegada hi ha menys peix. Com veis l’estat dels recursos pesquers a les Balears?
Jo pens just al contrari. A les Balears hi ha més peix. Primer de tot, perquè s’ha reduït molt l’esforç pesquer. Han desaparegut moltes barques de bou. A més, tenim moltes zones de veda on no es pot pescar i també s’han aplicat mesures perquè el peix petit pugui escapar, com la malla quadrada. Nosaltres, els pescadors de les Balears, cuidam la mar. Per això crec que els recursos pesquers estan en molt bon estat. Els estudis també ho diuen.
Una part molt important del peix fresc que es consumeix a Mallorca prové de les barques de bou. Si aquestes embarcacions desapareixen, com se substituirà aquest peix?
Probablement acabarem consumint més peix de piscifactoria. Però també hi ha una altra qüestió. A Espanya entra molt de peix procedent de fora. Nosaltres complim unes normatives molt estrictes, però després aquests mateixos criteris no sempre s’exigeixen al peix importat.
Després de tota una vida dedicada a la mar, amb què us quedau d’aquest ofici?
Amb moltes coses. Sempre dic que és una de les feines més guapes que hi ha. Treballes envoltat de natura. Cada dia veus sortir el sol damunt la mar. A vegades estic preocupat o nerviós per qualsevol cosa i la meva dona sempre em diu: “Surt a la proa, obre els braços, respira… Ho tens tot”. I és ben ver, poder veure cada dia una sortida de sol damunt la mar és un privilegi. La mar forma part de la meva vida, som mariners d’ofici, però sobretot de sentiment.
