Avui entrevistam la presidenta, Cristina Garrido Rodríguez, i la vicepresidenta, Aina Barceló Sagrera, de la Junta Local de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Felanitx. Després de la celebració de la Caminada Solidària amb el lema “Felanitx en marxa contra el càncer”, el passat 4 d’octubre, parlam amb elles sobre la malaltia, l’associació i el que aporten des de Felanitx. Ara mateix, cap de les dues no fa feina a causa del càncer.
Quan vàreu començar a fer les primeres passes per crear la Junta Local de l’Associació Espanyola Contra el Càncer a Felanitx?
Cristina: Vàrem començar a sortir pel poble a finals de l’any passat per donar informació de l’associació, però la primera reunió no la vàrem tenir fins a final de febrer. Després, al març, ja vàrem consolidar la junta.
Què us va motivar a impulsar aquesta junta?
Aina: Volia tornar l’ajuda que m’havien donat, perquè m’han ajudat molt. És una manera de tornar el que has rebut. És important fer-ho, no només per l’associació, sinó sobretot per tota la gent que, per desgràcia, passa pel mateix que nosaltres.
Què guanya Felanitx amb la creació d’aquesta junta local?
C: Que la gent conegui l’existència de l’associació i els serveis que ofereix. Perquè jo, per sort, vaig rebre informació de l’associació quan tot just començava la malaltia, però n’Aina, com que ja feia temps que estava malalta quan es va assabentar de l’associació i de les ajudes que ofereix, no en va poder gaudir des del principi. Aquestes ajudes no són només per als pacients, sinó també per als familiars. La idea és donar-la a conèixer a tothom, perquè Felanitx és una població de quasi 18.000 persones i la presència de l’associació era pràcticament inexistent aquí. Creim que, amb la quantitat d’ajudes que hi ha, no pot ser que hi hagi tanta gent malalta de càncer que no gaudeixi dels serveis.
Quina tasca feis vosaltres com a junta local de l’AECC? I quins serveis ofereix l’Associació Espanyola Contra el Càncer?
A: Nosaltres, com a junta, informam la gent del poble. T’explicam què ofereix l’associació. No som metges ni cap especialista, però t’ajudam a fer el primer contacte amb l’associació. És el que feim tant ella com jo, com qualsevol persona de la junta.
C: Pel que fa a l’associació, hi ha moltíssims de serveis: atenció sanitària i orientació mèdica, que no és una segona opinió. Quan et diagnostiquen un càncer, el metge et dona molta informació i, molts de pics, en aquell moment no saps assimilar-la ni rebre-la. Llavors tens un metge que t’explica tot el que t’han dit i tot el que tens, i t’ajuda a entendre-ho.
També hi ha serveis d’atenció mèdica i de vida saludable, així com consells generals de salut sobre hàbits i beneficis. Tens nutricionista, logopeda, psicòloga, fisioterapeuta i treballadora social. També tens assessorament jurídic, per si has de fer qualque reclamació o tens un problema legal. Tot això és gratuït, independentment del teu nivell econòmic. Per a la gent que més ho necessita, també hi ha ajudes econòmiques. L’associació també et facilita allotjament: si has de fer un tractament a la Península, tens un pis on et pots quedar. I l’ajuda psicològica no és només per als pacients, sinó també per als familiars. L’associació ajuda els pacients i les famílies, és a dir, tot l’entorn familiar.
A Felanitx, quines activitats heu fet fins ara? I quines teniu pensades per a més endavant?
A: Fins ara hem fet sortides al mercat, amb paradetes per oferir informació i ajuda, a més de recaptar fons per a l’associació. A la Fira de Maig, vàrem sortir per fer la campanya contra el càncer de còlon. I a la darrera fira vàrem sortir per fer la del càncer de mama, on juntament amb l’ajuda de la Llar de la Gent Gran vàrem fer polseres solidàries. També hem fet la Supercaminada Solidària, que ha estat tot un èxit.
Quina valoració en feis de la rebuda i la participació de la gent a la Caminada Solidària?
A: Estam molt contentes. No ens pensàvem que hi participarien més de 500 persones, a més de tota la gent que va ajudar a organitzar-ho. Els establiments i els comerços també varen col·laborar. Als altres pobles, s’estima que participen en les caminades unes 200 persones. Per tant, tenint en compte que era la primera vegada, va ser tot un èxit i una xifra molt bona.
I ara, què teniu pensat per fer més endavant?
C: L’any que ve es tornarà a fer la marxa i intentarem fer-ho almenys igual de bé que enguany. I, bé, entre els pròxims esdeveniments, a part d’oferir informació del que pot aportar a rebre la gent, repetirem el taller de polseres solidàries i farem una xerrada que es dirà “El càncer: què feim des de les Balears per combatre’l”. S’emmarca dins el cicle de xerrades de Ciència per a Tothom. Ja que l’Associació Espanyola Contra el Càncer també té un paper molt important en la investigació, sobretot pel que fa a les beques. A les Illes Balears s’atorguen moltes beques. Aquesta xerrada es fa perquè la gent conegui un poquet més aquesta feina. També vull dir que l’ajuda als pacients i al seu entorn és compatible amb la inversió en investigació, ja que el 98 % de la recaptació d’esdeveniments com la marxa solidària s’inverteix en aquestes finalitats.
I, a mitjà termini, quins objectius teniu com a junta?
C: Doncs que la creació de la junta a Felanitx faci créixer el nombre de persones ateses o que tenen contacte amb l’associació, ja que, abans de la seva creació, n’hi havia 38. Creim que, en una població de 18.000 persones, hi ha d’haver molta més gent en processos oncològics. L’objectiu és que totes aquestes persones —tres-centes, quatre-centes, cinc-centes o les que siguin— puguin gaudir dels serveis de l’AECC.
Quins beneficis heu notat vosaltres personalment d’estar dins l’associació?
A: A mi els serveis de l’associació m’han donat vida, directament, perquè, quan vaig necessitar suport psicològic, el vaig tenir. Si no, estaria… enfonsada. I estar en contacte i fer coses juntament amb altres persones que passen pel mateix que tu et fa veure la situació d’una altra manera.
Voleu que l’associació creixi. Com us pot trobar i ajudar qualsevol persona que tengui ganes d’implicar-s’hi, però no sàpiga com fer-ho?
C: Solem sortir bastant al carrer. Ens podeu trobar quan muntam una paradeta o en alguna activitat. També poden demanar informació sobre nosaltres als serveis socials o a l’Ajuntament. I ens poden ajudar fent de voluntaris a les activitats o difonent informació de l’associació.
Què us aporta, personalment, formar part de l’associació?
A: Maldecaps! Gratuïts, a més… Però, realment, la satisfacció és poder retornar a altres persones que pateixen càncer l’ajuda que m’ha donat l’associació.
Vosaltres heu superat aquesta etapa tan dura de la malaltia. Quin missatge donaríeu a algú que està passant ara per un procés oncològic?
C: L’associació té un eslògan, i és superimportant: “No estàs tot sol”. És molt important tenir algú que et doni la mà. És un camí molt difícil. La gent et diu moltes coses. Surts al carrer i, a vegades, no hi surts perquè no vols que et diguin: “Tens bona cara”. És clar, per fora potser no se’t nota res, però… I el que no s’ha de dir és que és un camí de roses, perquè no és vera. Afortunadament, avui en dia som moltes les persones que en sortim, però, per desgràcia, també n’hi ha moltes que queden pel camí.



