Tomeu Rayó Bennàssar (Felanitx, 1997), actual president del CE Felanitx, és graduat en Economia per la Universitat de Barcelona i posteriorment es va formar en Gestió i Administració Esportiva. La seva passió pel futbol el va dur fins a Bolívia, on va treballar com a agent de futbolistes. Des del juliol, compagina la representació de jugadors amb la presidència del CE Felanitx. Avui ens parla de com ell i la seva junta directiva plantegen el futur del club.
Com va començar la vostra relació amb el futbol?
La meva relació amb el futbol va començar de ben petit, amb només quatre anys, a la Penya Arrabal. Després vaig passar per s’Horta, on vaig jugar fins a la categoria cadet, i posteriorment vaig continuar la meva etapa formativa a la categoria juvenil amb s’Alqueria.
Més endavant vaig anar a Barcelona, on vaig continuar vinculat al món del futbol al Don Bosco. Durant aquesta etapa vaig començar a orientar la meva trajectòria cap a la gestió esportiva. Vaig cursar un màster en Gestió i Direcció Esportiva i, a partir d’aquí, vaig decidir fer el salt professional dins el món del futbol.
Quin va ser exactament el moment en què vàreu pensar: “Jo vull dedicar-me professionalment al futbol”?
Sempre m’havia atret molt el món del mercat de fitxatges i la direcció esportiva. Ja des de petit tenia clar que era un àmbit que m’interessava i, amb el temps, vaig anar orientant la meva formació cap aquí.
Vaig estudiar la carrera d’Economia i posteriorment vaig cursar el màster. Va ser durant aquest procés quan vaig confirmar que el que realment m’agradava era la gestió esportiva i, concretament, el món del futbol. A partir d’aquí vaig decidir enfocar la meva trajectòria professional en aquesta direcció.
Actualment encara treballau com a representant de futbolistes?
Sí, actualment continuu vinculat al món de la representació. L’any 2025 vàrem fundar MIIB (Made in Illes Balears), juntament amb en Sebastià Simó, mallorquí i company meu de la universitat a Barcelona, i en Jordi Tur, eivissenc i actualment futbolista professional, que juga a la Segona Divisió de Suïssa.
El nostre principal focus és treballar amb futbolistes de les Illes Balears i també amb jugadors espanyols per oferir-los oportunitats de creixement i trobar-los una sortida professional a l’estranger.
L’objectiu és que jugadors que aquí potser competeixen en categories semiprofessionals puguin tenir l’oportunitat de fer el salt a una lliga professional fora d’Espanya. Aquesta és actualment una de les principals línies de treball de l’agència.
De tota la vostra trajectòria, tant a Bolívia com als diferents clubs de l’illa, quin és l’aprenentatge que considerau més important i que ara voleu aplicar al Felanitx?
Un dels aprenentatges que consider més importants, i que crec que pot tenir més retorn per al club, és la creació d’una acadèmia internacional.
És un model que ja hem desenvolupat amb clubs com el Llosetense i el Mallorca City FC, i que cada vegada més clubs estan implantant. Al final, molts jugadors de fora d’Espanya tenen com a principal objectiu venir a jugar a Espanya, independentment del club on ho facin.
Evidentment, com més alta sigui la categoria del club, més fàcil serà captar aquesta classe de futbolistes. Però, ben gestionat, és un model que pot generar un retorn econòmic important per al club i, al mateix temps, permetre augmentar el nivell esportiu de la plantilla i de l’entitat.
Com va sorgir l’oportunitat de posar-se al capdavant del CE Felanitx?
Va sorgir a partir d’un grup de joves d’aquí, del poble, que ens vàrem veure amb forces, il·lusió i ganes de donar una nova empenta al club. En aquest grup hi érem en Vicenç Xavier Vicens, en Xim Farrés i en Jaume Bennàsar, entre d’altres, i també comptam amb persones de la directiva com na Glòria Amores i en Toni Prohens.
Al final, en Paco Rodríguez feia dotze anys que estava al capdavant del club i ja tenia ganes de fer un pas al costat i deixar aquesta responsabilitat. Nosaltres vàrem veure que teníem la il·lusió, les ganes i les forces necessàries per agafar el relleu i donar continuïtat al projecte del CE Felanitx.
Quina és ara mateix la principal prioritat del club?
La principal prioritat del club ara mateix és el futbol base. Volem construir un planter fort, amb equips que puguin competir al màxim nivell possible.
Tenim un problema actual, que és que alguns dels nostres nins acaben partint a altres clubs. Volem aconseguir que en el futur no tenguin la necessitat de marxar fora i, al mateix temps, ser capaços d’atraure jugadors d’altres comarques.
Creim que invertir en futbol base és invertir en el futur del club. Si aconseguim tenir un planter potent i que els nostres jugadors arribin al primer equip, en un futur també tendrem un primer equip més fort i més identificat amb el club.
Intentareu impulsar una secció femenina?
Sí. És una de les coses que ja volíem posar en marxa enguany, però finalment no ha estat possible. De cara a la temporada que ve, estam treballant amb l’objectiu de poder crear ja un primer equip femení del CE Felanitx.
Creim que és una passa important per al creixement del club i volem que el futbol femení també formi part del projecte de futur del CE Felanitx.
Hi ha una línia vermella entre professionalitzar el club i perdre la seva identitat com a club de poble?
Crec que aquesta línia podria existir, però la nostra idea és precisament evitar-ho. Volem que siguin els mateixos entrenadors i treballadors del club els que, a través de la formació, puguin arribar a tenir un nivell tan professional com qualsevol persona que pugui venir de fora.
Aquest és un dels nostres objectius: que la gent que ja forma part del club es vagi professionalitzant i creixent amb nosaltres. Per exemple, aquesta temporada tenim quatre entrenadors que augmentaran el seu nivell de llicència UEFA, i tot això té una repercussió molt positiva en el club.
També apostam per la formació dels treballadors de l’oficina. Al final, professionalitzar el club no significa perdre la nostra identitat, sinó fer que la gent del club estigui cada vegada més preparada i pugui fer créixer l’entitat des de dins.
Quants anys creis que necessitareu per consolidar el projecte de club que teniu al cap?
No sabria donar una resposta exacta, però crec que en un horitzó d’uns quatre o cinc anys hauria de ser un objectiu tenir les categories de futbol base al màxim nivell possible i, al mateix temps, un primer equip que també estigui competint al nivell més alt que pugui.
En tot cas, el futbol són processos llargs. No es pot pretendre aconseguir-ho tot d’un dia per l’altre. Fins i tot en els clubs professionals, els projectes esportius necessiten temps per consolidar-se. Nosaltres volem anar fent passes fermes, amb una planificació a mitjà i llarg termini.
Quins canvis s’han de fer al club per poder veure futbol de Segona RFEF al Torrentó?
Bé, el primer de tot és aconseguir l’ascens. Aquest any hem començat amb una derrota, però les sensacions han estat molt bones. Hem estat un equip, hem dominat durant molts moments de la pretemporada i també en el primer partit de lliga. Malauradament, al minut 85 vàrem encaixar un gol de córner que va acabar decidint el partit.
A partir d’aquí, si aconseguim l’ascens i, en un termini d’un o dos anys, podem arribar a Tercera RFEF, sí que hauríem de fer una passa més. En aquest moment hauríem d’intentar incorporar alguns jugadors de fora que ens ajudassin a elevar el nivell de l’equip, tot combinant-los amb la base de jugadors que tenim aquí, de la nostra zona.
Per arribar a Segona RFEF, per tant, no només serà necessari l’ascens esportiu, sinó també anar fent créixer progressivament l’estructura del club i el nivell de la plantilla.
