Bon vespre a tothom,
En primer lloc, vull agrair a l’Associació de Veïns i especialment a en Salvador de Son Cosme per la seva confiança en proposar-me fer el pregó de festa, una proposta que em sorprengué, ja que, si bé sempre he tingut molt bona sintonia amb la majoria dels seus veïns, jo no hi he habitat mai.
Diuen que per saber qui som hem de saber d’on venim. Per això, breument faré un petit resum de com neix Son Mesquida.
Aquest llogaret, com la resta de la illa, fa més de 200 anys estava compost per una sèrie de grans possessions on hi treballaven molts de missatges i, com tots sabem, era un temps en el qual l’Església es pot dir que controlava la vida de la gent. A mitjan segle XVIII a la possessió de son Maiol hi havia una capella on s’hi deia missa i la gent hi acudia els festius. Llavors, a finals del segle XIX es parcel·la la possessió, cosa que feu augmentar considerablement la població d’aquest indret.
L’any 1802 el propietari de Son Mesquida, Pere Joan Mesquida, construí dins la seva finca un petit oratori dedicat a la Immaculada Concepció i que al llarg dels anys ha estat renovat en dues ocasions.
Com tots sabeu, totes les esglésies tenen un patró, costum que ens ve de principis del cristianisme, quan els primers cristians adoptaren el costum dels pobles romans, que a la seva creació anomenaven un patrici perquè fos el seu representant davant el Cèsar i intercedís per ells; els cristians demanaven al seu patró que intercedís per ells davant Déu. I qui més a prop de Déu que la seva mare?
El 1926 s’hi establí una comunitat de monges de la Caritat. Un cop que l’oratori havia fet les seves funcions religioses, elles l’empraven com a escola per a l’ensenyament dels nins de la contrada, fet que vol dir que ja hi havia una comunitat prou important i es consolidava com a nucli.
Son Mesquida ha tengut dues fites molt importants per el seu desenvolupament. El primer, la construcció de l’estació del tren de canteres a Son Maiol l’any 1879 amb el propòsit de carregar marès de les pedreres de Son Garau i Son Oliver amb destinació a Palma, però a més de la seva funció principal, en tenia d’altres, ja que en un temps en què els desplaçaments no eran tan fàcils com ara, el tren donava molta vida al llogaret, ja que el connectava amb els pobles veïns de Felanitx i Porreres, a més de Palma. El tragí de mercaderies era molt important.
Son Maiol fou un centre neuràlgic d’aquest llogaret, ja que també fou el lloc escollit l’any 1935 per construir l’escola pública per iniciativa de l’apotecari Barceló; fins i tot va tenir un equip de futbol, el Son Maiol.
L’altre fita molt important i única en tota Mallorca fou la creació de la SAT Son Mesquida i la concentració parcel·lària de regants devers l’any 1973, en un moment en què l’agricultura començava a entrar en declivi per l’efecte crida que tenia el turisme. Aquesta concentració fou un revulsiu per a noves oportunitats i gent emprenedora que aprofità l’ocasió per intentar reviscolar el conreu de la terra, ja que l’aigua donava una bona oportunitat.
I dels veïns, què us puc dir? En l’àmbit comunitari sempre han estat molt avinguts. Actualment es posa de relleu a través de l’Associació de Veïns però fins i tot abans de la seva creació ja s’organitzaven altres actes, com per exemple un grup de teatre. I dels qui jo tenc més tractats particularment us puc dir que n’hi ha d’inteligents, d’emprenedors, de feiners, d’atxocants… Podria parlar de bastants d’ells, però no us vull cansar. Per tant, només posaré un parell d’exemples, ja que diuen que “per mostra basta un botó”.
Quan s’instal·laren les canonades de la comunitat de regants i es preparà el quadre elèctric de distribució de l’aigua, un enginyer conegut meu, un dia que estàvem junts em va comentar que el cap dels electricistes que muntaven la central li va dir: “Si no posen un professional per cuidar i mantenir el quadre elèctric no en trauran aguller”. Aleshores, allò era una novetat, però quan ja acabaven la seva instal·lació li va tornar a dir: “Mira, no necessiten ningú extern, ve un home senzillet que observa més que no xerra, però em pareix que en sap tant com jo, i em sembla molt intel·ligent”. Efectivament, no es va equivocar, ja que aquesta persona tots la coneixem i ha duit tota una vida encuidant-se de la distribució de l’aigua fins que va passar el relleu al seu fill Josep. Crec que tots ja sabem que es tracta d’en Macià de sa Punta.
D’emprenedors, en posaré dos exemples. A Can Roig Nou tenien vaqueria i s’arriscaren a muntar una formatgera, on feien un excel·lent formatge i que malauradament com molts petits productors no pogueren competir amb les grans empreses. I en Salvador de Son Cosme, quan tengué l’oportunitat de l’aigua, s’arriscà amb un negoci aleshores innovador i molt poc conegut: la cria de flors, que encara segueix vigent. De feiners, no en posaré cap exemple, ja que la gran majoria ho és. I d’atxocants, us en contaré una anècdota de quan en Biel Sbert va muntar la granja de caragols:
Un dia vengué a la gravera a veure si li podíem subministrar un poc de grava per muntar la granja, i jo li vaig dir: “Vaja un canvi passar de tenir una granja de bous a una de caragols!” Ell em contestà: “No idò, no n’hi ha tanta: són semblants”. “Semblants?”, vaig dir jo. “Sí”, contestà ell, “tots dos són banyuts”.
D’altres n’hi ha que han posat en valor el nom de Son Mesquida, com na Margalida Muñoz, que continua la tradició que començà el seu pare Miquel de fer un gran betlem que té renom a tota la contrada o la finca de Son Mesquidassa amb el seu oliverar, tafona i producció d’oli coneguda a totes les illes.
I no podem oblidar en Miquel Adrover (des Cau) que amb la seva dèria dels cans pastors ha promogut el concurs que es fa anualment i que gràcies al desplegament i filmació que fa d’aquest concurs IB3 Televisió ja té repercussió en l’àmbit nacional, especialment a les zones on es fan concursos de cans.
I si les perspectives ens enganyen, el jaciment prehistòric de Can Roig Nou – Son Maiol, que ja a mitjan segle passat fou excavat per Guillem Rosselló Bordoy i, actualment, gràcies a un conveni entre la propietat i l’Ajuntament es torna a excavar per part del projecte Closos. Dins un futur no molt llunyà s’hi podran fer visites guiades, tenint un altre punt de referència amb el nom de Son Mesquida.
Aquest llogaret, com la resta de l’illa dins aquest segle ha sofert un gran canvi, especialment amb la vinguda i establiment de molts estrangers, que generalment, com que no coneixen els nostres costums i estil de vida, són una minoria els qui s’integren i, a més, fugen molts de joves que cerquen llocs de feina més còmodes. És per això que vull animar als qui quedau a estimar aquest llogaret i a continuar la feina dels vostres majors arrelats a la terra. En Joan March (Verga), qui comprà terres a possessions per fer-hi establiments, sempre deia que allò que val de la terra és la suor del qui la cuida. Seguiu així perquè Son Mesquida no perdi mai la seva essència.
Ja no em queda res a dir més que visca Son Mesquida i la festa de la Immaculada!
