No tenc el gust de conèixer-te. He llegit l’escrit del passat setmanari i hi ha algunes errades involuntàries. Primer, a la foto de les fèmines, l’entrenador és en Pere Maimó Canoi i no en Biel Ros. El vicepresident era jo, Xisco Oliver Bracet.
Aprofit per contar-te un poc d’història. El bàsquet federat començà sota la batuta del professor Celso Manzano amb el nom d’Autocars Riera. El primer equip federat jugava al pati del Col·legi Joan Capó i els jugadors varen ser Pere Maimó, Joan Lladó, Andreu Riera, Andreu Vicens, Pep Espín, Jaume Raüll i Martí. Després vingueren en Sebastià Vidal, Jaume Rosselló, Paco Monjo i en Miquel Perdiu. Posteriorment agafàrem el nom de Destil·leries Valls. El president era en Nicolau Valls i el vicepresident jo. Inauguràrem la pista del camp d’esports de sa Mola amb un partit del Destil·leries: els veterans contra els joves. El crit de guerra d’ànims era “Visca el pa, visca el vi i visca la canya Valls!”. L’equip sempre quedava ben classificat, 4t o 5è; hi havia grans equips com l’Hispània, Patronat, Molinar, Joventut Mariana, Natzaret, Perles Manacor, etc.
Després va néixer el femení amb els mateixos directius i entrenat primer per en Pere Maimó i més tard per en Biel Ros. El femení també aconseguia bones classificacions. El Medina sempre feia campió. Eren els mateixos equips que els masculins. També jugava l’Iris de Campos. Hi havia molta germanor i alegria, i ens divertíem molt. Després ja vingué gent nova tant de jugadors i jugadores com a la directiva, i continuà sota la batuta d’en Joan Pons… ● Xisco Oliver Mestre
