La setmana passada em va agradar llegir les tres pàgines sobre el Davallament, però pens que les persones que les van redactar no l’han viscut des de l’inici des de dins.
Mon pare, en Pedro Pou Muntaner, també sempre hi era organitzant, juntament amb Toni Moliner i en Lluís Bou; ells tres junts eren els organitzadors del Davallament.
A ca nostra ningú mai ens ha demanat res sobre el Davallament i en sabem moltes de coses des dels anys 70, que varen començar, fins a l’any 2000, quan mon pare va haver de deixar de ser-hi per motius de salut. Per exemple, sabeu quin va ser el primer grup teatral que va escenificar el Davallament? I per què només varen durar dos anys? On guardaven els vestits dels qui desenclavaven el Bon Jesús, qui els rentava o els planxava?
Volia agrair les paraules dedicades als organitzadors, però vos diré una altra vegada (i no em cansaré mai de recordar-ho) que des dels anys 70 mon pare, en Pedro Pou Muntaner, també organitzava i participava amb ells dos. Eren tres, i no dos, els organitzadors.
Tenc cinquanta anys i no tenc record d’anar mai a veure el Davallament amb mon pare, sempre hi feina feina o hi participava perquè sortís com més lluït millor i que la gent en gaudís. Quan ho preparaven tot, estava vestit d’encapironat molts d’anys i després amb la túnica vermella (aquest era el seu vestit), cada any el mateix color, i pujant l’escala de la dreta mirant la façana de l’església per desenclavar-lo any rere any.
Vull agrair i donar les gràcies com a filla d’en Pedro Pou Muntaner les vegades que durant aquests més de quatre anys que fa que ens va deixar s’han recordat d’ell, i sobretot per la feinada que va fer al Davallament i altres esdeveniments del poble durant tota la seva vida.
Moltíssimes de gràcies a tots ● Apol·lònia Pou Juan. Filla d’en Pedro Pou “Muntaner”
