Com cada dematí he pujat del Port cap a la feina amb el cotxe. Sense témer-me’n, he passat per un caramuller de vidres escampats per terra inclòs un tassó de vidre que s’ha acabat de trencar. He aparcat i en baixar del cotxe he vist que hi havia almenys dos cotxes amb el retrovisor espatllat i que quedaven penjant.
He seguit caminant cap a la feina i he vist que uns dels arbres del carrer Miquel Bordoi estava ben tombat, amb part de l’arrel que sortia del terra, es veu que algú s’hi ha penjat.
Amb una paraula… que l’estimam de poc a Felanitx! ● Un veinat
