“Arrancada de cavall i arribada d’ase” és una dita antiga que encara és ben vigent en més d’un indret i que, segons podem veure en aquestes saons, encara ha tengut vigència a casa nostra quan es produí el canvi molt enrevessat del govern municipal.
Entraren els nous i pareixia que tot els era poc: personal extra per a la brigada municipal, fora de la temporada turística agranadores llogades pertot arreu, gent fent voreres netes i revisant i netejant els punts de recollida de fems un dia sí altre no, pasteres cavades i sembra de floretes per places i carrers…
Però, mira per on, passà el temps i desgraciadament tot torna a la situació d’abans: l’herba s’ha menjat les floretes, a foravila romeguers i fonolleres han ocupat més de mig camí i encara esperam que vengui la màquina que fa voreres netes, contenidors de fems que vessen i les mateixes persones que abans deixaven somiers i matalassos vora dels contenidors continuen deixant materials que haurien d’anar al punt verd…
No ho dubteu, la solució no està a pegar una estreta, la solució està a planificar, educar, fer seguiment de les actuacions, etc. Com diu una altra dita nostra, a poc a poc s’arriba enfora • Repassant
