Vaig llegir al Felanitx passat, sorprès que el rellotge de la Sala havia estat adaptat electrònicament en la darrera reforma de l’edifici. De manera que l’antiga esfera del frontis i les campanes de la torre han amagat des de 2011 un mecanisme controlat per un ordinador, aparentment més fiable. Així, doncs, un valuós enginy només comparable a Mallorca a en Figuera, que havia durat gairebé 124 anys, sembla que s’havia descartat que en pogués durar altres tants i molts més.
Ara que aquest element singularíssim del nostre patrimoni ha estat rescatat de l’oblit, ha estat restaurat per especialistes felanitxers i torna a funcionar de manera sincronitzada —les seves peces engranen mil·limètricament—, hauríem de considerar que es pogués declarar bé d’interès cultural.
Mentrestant, s’hauria d’allotjar aquesta fràgil maquinària en una urna de vidre climatitzada per protegir-la de la pols fins que, un dia, pugui tornar complir les seves funcions primigènies —amb moderns mecanismes d’assistència o sense— de fer moure les busques horària i minutera a la façana, i d’enviar les ordres de toc d’hores i quarts a les campanes de la torre, en condicions òptimes de lubricació, neteja i cura manual. Manteniment i conservació, que haurien de ser duits a terme per un rellotger i un encarregat que vetlarien perquè sempre donàs l’hora exacta als ciutadans de Felanitx, per 150 anys més • Jaume Rosselló Gelabert
