En la mort de Miquel Pons

Va ser el meu professor de Francès i Literatura Espanyola durant el batxillerat, i des d’aquells anys ja tan llunyans conservàrem una amistat que s’anava consolidant amb el pas del temps. El record com un mestre entranyable, que ens feia estimar les matèries i no escatimava esforços per ajudar-nos a superar aquells dos dies d’exàmens finals a l’Institut Ramon Llull de Palma, on ens jugàvem la feina de tot el curs.
Anys més tard l’amistat continuà perquè fou sempre un constant col·laborador d’aquest setmanari i es va inserir de ple en la vida cultural del poble, que llavors era molt intensa i necessitava voluntaris. Feia poble i, sense abandonar mai les seves arrels santanyineres, esdevingué un felanitxer més.
Gràcies, Miquel, pel vostre mestratge, estareu sempre en el meu record