Benvolgut director,
Deixau-me escriure unes paraules en memòria d’en Tomeu de sa impremta. Era una bona persona, a qui feia molts d’anys que coneixia, ens aveníem en moltes de coses i jo apreciava.
Com a dona, també vull reivindicar la figura de la seva esposa, na Catalina. Eren un matrimoni molt unit, que no feien res l’un sense l’altra. Tota la vida junts, tant dins la impremta, editant i imprimint el setmanari, com criant una família, i sobretot fent-se costat entre ells dos.
Devora un gran home sovint hi ha una gran dona. Na Catalina l’enyorarà molt, però ha de tenir el conhort que han pogut estar junts molt de temps i ben avinguts.
Al cel sia en Tomeu, i una abraçada forta per a la seva dona • Rosari Juan Ferrer
