Crec que la decadència de la vila es pot revertir relativament aviat amb una acció contundent, que podria fer que el centre antic recobràs vida comercial i social, amb un efecte expansiu, si es fa bé, a la vila en general.
Fa temps que pens que la clau de volta és la Plaça de s’Arraval, per la seva situació estratègica. Si aquesta plaça es reformàs amb gust (fent-ne una zona mixta de vianants i vehicles, com la de Sa Font) i s’hi instal·làs una escultura de gran volum de Miquel Barceló en el lloc de l’obelisc (que es podria instal·lar a una altra plaça o passeig) crec que s’aconseguiria un flux de visitants, mallorquins i forans, que donaria vida a tot el centre, la qual cosa faria obrir negocis, restaurar cases i habitar-les.
Si fos del tot impossible instal·lar una escultura de Miquel Barceló, que no pareix que ho hagi de ser, l’Ajuntament podria estudiar alternatives, com ara l’estàtua d’en Joanot Colom del també gran artista felanitxer Jaume Mir, la qual, en la meva idea inicial, podria estar a la plaça de Ses Torretes, i es crearia així un triangle d’obligada visita per qualsevol turista i, per tant, un itinerari de Sa Font a S’Arraval i Ses Torretes.
Això no hauria de suposar, però, dificultar la vida al centre ni molestar els veïnats, per la qual cosa l’Ajuntament hauria de crear aparcaments per a ells i restringir l’accés de vehicles externs, de manera que només els residents a la vila poguessin circular pels carrers més cèntrics. Aquests podrien ser, per exemple, els que queden entre el carrer del Convent i els carrers de la Verònica i Bellpuig, i entre el carrer dels Horts i el d’Anglesola. Per tant, s’haurien de crear aparcaments públics en diferents llocs de la vila perquè els visitants poguessin aparcar (i els veïnats també, clar), i des d’allà anar a peu fins al centre, amb l’efecte dinamitzador que això suposaria per al poble en general.
Alhora, l’Ajuntament, amb la col·laboració del Consell Insular i del Govern, hauria d’incentivar la rehabilitació de cases i locals subvencionant un percentatge de les obres, i podria condicionar aquestes ajudes a la posterior ocupació efectiva durant un període mínim.
Podria ser que això no funcionàs gaire, però no es pot perdre gaire per provar-ho. O podria ser que funcionàs massa i generàs un risc de gentrificació, però crec que ho paga provar-ho i, en tot cas, l’Ajuntament hauria d’estar vigilant i preparat per minimitzar els possibles efectes negatius que sorgissin i potenciar-ne els positius ● Un ciutadà esperançat