Arran de la recuperació per part de l’Administració de les cases que un dia es construïren a Portocolom dins zona marítima, a l’empara de concessions temporals, han sorgit comentaris a l’hora de donar a aquests immobles alguna funció en benefici de la comunitat i, de fet, algunes ja han estat destinades a aquesta funció. S’ha debatut entorn de la casa anomenada de can de la Rosa i ha pres força la idea de derruir-la i retornar l’entorn al seu primitiu estat. Em sembla la idea més assenyada i de qualque manera abona la filosofia que hauria d’impregnar els organismes públics que tocarien vetlar per la conservació del paisatge i el medi ambient. La realitat però, desgraciadament, no sol esser precisament aquesta. Ara bé, una flor no fa estiu, i per què no s’arrisquen, encara que sia excepcionalment, per aquesta flor?
I posats a posicionar-nos en favor del seny i enfront de l’especulació, jo gos fer una altra proposta. La primera de les cases del pla de la Sínia començant per la dreta, la que pertanyia a la família de can Randa, no és precisament el Partenó. Per què no es derrueix també aquest immoble i es retorna, encara que sia parcialment, la perspectiva que oferia el Port a l’arribada a la primera meitat del segle passat? Hi guanyaríem paisagísticament molt.
I, per acabar, una altra súplica. Les dues cases següents són un autèntic atemptat a l’urbanisme i el bon gust. No sé quina és la idea de Ports IB sobre el seu futur, però el més necessari és dignificar-les. Que el seu aspecte no sia el d’un indret suburbial d’un barri degradat de qualsevol ciutat meridional europea ● Tomeu Pou
