25 C
Felanitx

setmanari d'interessos locals

Diumenge, 21 juliol 2024

“La medicina és un camp en constant evolució, i és necessari que els professionals de la salut estiguin sempre disposats a aprendre i adaptar-se als nous coneixements”Joseph Lister (1827-1912)


Hi ha persones en la història de la humanitat que van fer aportacions molt positives i significatives per millorar la vida dels éssers humans, Joseph Lister en va ser un d’ells.
Entrar en un quiròfan com a pacient en el s. XIX era una aposta a vida o mort. L’anestèsia havia deixat enrere els temps dels agònics crits dels pacients, però la gangrena, la septicèmia i altres infeccions postoperatòries acabaven emportant-se a la meitat dels operats. El procediment habitual per a evitar les infeccions consistia en ventilar les sales de l’hospital amb la finalitat d’expulsar els miasmes, el “mal aire”, que en aquells dies es creia que exhalaven les ferides i que contagiava el mal a altres pacients.
Els metges arribaven al quiròfan amb la seva roba de carrer i, sense rentar-se les mans, es posaven una bata coberta de restes de sang seca i pus. Durant la intervenció, els cirurgians utilitzaven els traus de la bata per penjar els fils de sutura i així tenir-los a mà. L’instrumental potser es netejava després de l’operació, però no abans. Si un bisturí queia a terra, el recollien i prosseguien. Si en algun moment calia utilitzar les dues mans, agafaven el bisturí amb les dents. Després, durant la ronda de planta, la sonda que s’emprava per a drenar el pus de la ferida d’un pacient s’aplicava a continuació al del següent llit. A les zones rurals no era rar que la intervenció es tanqués aplicant en la ferida un emplastre calent de femta de vaca.
Així doncs, no era rar que, fins i tot els mateixos cirurgians, es resistissin a operar mentre no fos imprescindible. El problema de les infeccions era tan greu que va arribar a parlar-se d’abolir la cirurgia als hospitals. Però a Joseph Lister no el convencia la teoria dels miasmes. Observant que la neteja de les ferides a vegades aconseguia contenir les infeccions, va començar a sospitar que l’arrel del problema no estava en l’aire, sinó en la mateixa ferida.
El 1864, mentre exercia com a professor de cirurgia en la Universitat de Glasgow, Lister va descobrir els treballs de Louis Pasteur. Quan va llegir a Recherches sur la putrefaction que la fermentació es devia als gèrmens, microbis invisibles a l’ull, va intuir que la mateixa causa podia explicar les infeccions de les ferides. Seguint les idees de Pasteur, Lister va buscar una substància química amb la qual aniquilar els gèrmens. Després de diverses proves va arribar a l’àcid carbòlic (avui anomenat fenol). El 1865 i després d’uns començaments dubtosos, per primera vegada va aconseguir que la fractura oberta a la cama d’un infant atropellat per un carro cicatritzàs sense infecció.
A partir de llavors, Lister va formular un protocol per esterilitzar amb solucions d’àcid carbòlic l’instrumental quirúrgic, les mans del cirurgià, els apòsits i les ferides, fins i tot, va dissenyar un polvoritzador per difondre la substància a l’aire del quiròfan. Lister va poder divulgar les seves troballes i el seu mètode antisèptic en una sèrie d’articles a la revista The Lancet el 1867. No obstant això, l’antisèpsia de Lister no va calar immediatament. Molts metges es mofaven d’aquella idea dels gèrmens invisibles que suraven a l’aire i la titllaven de xarlataneria oposada a la ciència.
Lister va revolucionar la medicina en introduir l’ús d’antisèptics a la cirurgia. Va promoure la higiene i la neteja als hospitals, l’esterilització d’instruments quirúrgics, la higiene personal dels cirurgians i va implementar l’ús de guants i bates netes durant les cirurgies per reduir la contaminació. Les seves innovadores tècniques varen reduir dràsticament les taxes de mortalitat per infeccions postoperatòries i aplanà el camí cap a la cirurgia moderna, segura i eficaç.
Les contribucions de Lister a l’antisèpsia quirúrgica varen tenir un impacte profund en la medicina. El seu treball va salvar innombrables vides i va establir les bases per a les pràctiques quirúrgiques d’avui dia. Se’l considera un dels pares fundadors de la cirurgia moderna i el seu llegat continua inspirant a metges i científics de tot el món.

darreres notícies

et pot interessar

“La magnitud de la tragèdia és enorme, fa massa anys que hem d’adaptar-nos a lleis que cada vegada degeneren més l’educació”