Tenc els anys suficients per recordar que la casa des Babo fou construïda sobre les roques verges i no sobre les restes d’una vella barraca, com ens volgueren vendre. Aquell privilegi va indignar tothom i moltes foren les protestes que no serviren de res perquè en temps d’en Franco ja podies cridar i protestar. Els intel·lectuals i historiadors alçaren la veu i no els varen escoltar. L’absurd quedà i ara tenim el pegat que ja comença a preocupar perquè es va degradant dia a dia.
Record com un desembre Diario de Mallorca preguntava al rector de la Universitat, Nadal Batle, quina cosa damunt totes li demanava ell a l’any nou. No s’ho va pensar: “Que tomin la caseta des Babo”.
El recordat i estimat Pep Sirer em deia: “Mai em mostreu ni em dugueu cap foto on surti aquesta maleïda casa”. Amb els anys, freqüents pintades a les façanes laterals deixaven clar que aquella edificació dins mar no era acceptada. Visitants i curiosos es posaven les mans al cap quan veien tal incongruència. L’absurd segueix i ara es demanen què fer-hi. Que si un museu, un refugi, etc., etc.
Per favor, que jo també pugui votar: tomau-la i no deixeu allà més que algun petit trespol empedrat amb dos escalons, si fan falta. Res més: escoltau Nadal Batle i tants d’altres.
Aquí es veu ben clar que la caseta des Babo fou construïda sobre les roques verges de la punta i no al lloc de la vella barraca com ens han volgut fer creure. Si en res m’he equivocat o he perjudicat algú que m’ho digui i rectificaré que, als meus anys, ja no estic per denúncies ni maldecaps λ Toni Roig
