A tots els clubs, sigui quin sigui l’esport que hi practiquen, sempre hi ha aquella persona ànima. Tots i totes vosaltres, si heu practicat esport en un club o si hi heu estat mai involucrades, sabreu de què xerr. És aquella persona que dona tant, que sempre hi és, que sempre se’l cerca, que sempre respon, que sempre suma… que arriba un punt de la temporada que es dona tant per suposat que ens oblidam que ho fa per amor a l’esport i per compromís al club.
A vegades són circumstàncies alienes les que posicionen aquestes persones en el lloc i el moment adequats per convertir-s’hi. Com ens ha passat enguany al club. Després d’un estiu molt mogut, on la planificació no estava acabada, on els equips estaven per fer i amb tot el trull de les fitxes, faltava alguna persona que volgués i pogués assumir el rol necessari per tirar endavant. Substituir una persona mai és fàcil, i si a més a més hi havia el vincle de l’amistat, encara costa més. No és fàcil que quan un no ho té clar, decideixi tirar-se a la piscina perquè el compromís i l’amor pel bàsquet van més enllà. Perquè la situació ho exigeix i perquè, si no ho faig jo, qui ho farà?
Doncs això, gent, cal saber veure aquestes coses per apreciar l’altruisme, el compromís i l’amor per un esport. Nosaltres, per sort, al Club de Bàsquet Joan Capó tenim en Jaume Serra. I sí, hi ha molta més gent implicada al darrere i que sense la seva feina tampoc no hauríem arribat a finals de maig amb el nivell d’èxit com així ho hem fet. Gràcies a vosaltres també. Per mi, l’èxit, no és guanyar la competició (evidentment, sempre fa més il·lusió) sinó seguir construint un projecte que forma persones, transmet valors i dona oportunitats. Molt content de formar-ne part, seguim! ● Alfons Delmar
