Aquests darrers dies he escoltat per la ràdio una entrevista que un grapat d’al·lots feren a la senyora Prohens i els diaris dies després en feren cinc cèntims. Una de les coses que va dir referint-se a la permissibilitat, imposada per Vox, que els menors d’edat puguin anar als toros, va ser que els del PP estaven d’acord amb la llibertat individual de cada un; com a anècdota, un al·lot li va demanar: i la llibertat del bou?
Pocs dies després, un conseller, el d’Educació, i sempre segons els diaris, va anunciar que estaven estudiant prohibir els telèfons mòbils a les escoles (això no és llibertat individual?).
M’estranya que les dretes ara es preocupin de les llibertats individuals. Quan es va aprovar la llei del divorci pareixia, segons ells, que tothom s’havia de divorciar i acabaria amb el matrimoni, quan l’únic que feia i fa la llei és obrir la possibilitat individual de fer ús d’aquesta llibertat (ja en Franco va derogar la llei del divorci aprovada per la República). I com aquesta, un grapat de lleis i normes que l’únic que fan és donar llibertats, i si és voluntat dels ciutadans, poder fer-ne ús o no dins els marges que la mateixa llei preveu, com pugui ser la llei d’interrupció de la gestació, la llei d’eutanàsia, la llei del matrimoni entre persones del mateix sexe, etc., etc. I sempre les dretes, a les llibertats col·lectives, han dit NO • Un lector
