El dia de portes obertes vaig visitar les portasses de l’hospici. Bona feina feta a la part del sostre i, a dintre, em va fer la impressió que estava acabat de manera provisional, sobretot en els elements de fusta nova.
Però el que em va preocupar, i per això escric aquesta carta, és veure en un racó alguns mobles que hi havia a l’hospici: recolzat a la paret, en terra, hi havia un mirall bastant gros, que té una vasa daurada de qualitat, que donya Teresa Ordines va deixar a la Casa juntament amb altres mobles, i que no era el seu lloc, mig ajagut arran del trespol.
I vaig pensar que qualsevol dia aquests objectes desapareixeran com ho ha fet el paraigüer, que qualcú sap on és, però no ha tengut la valentia i l’honestedat d’entonar el mea culpa, i als que comanden ja els va bé així • Catalina
