Reflexió a la ciutadania

Ha acabat la Setmana Santa, en què creients i no-creients en algun moment hem passat pel convent de Sant Agustí, uns per devoció i d’altres per gaudir dels actes culturals, siguin concerts, processons o el teatre sacre de l’enterrament. Ara toca rodar clau i oblidar l’edifici fins al mes d’agost, quan tornarà a estar d’actualitat per les festes de Sant Agustí, en una dinàmica cíclica de celebracions entorn d’un convent que va deixar de ser-ho fa gairebé dos-cents anys, amb la desamortització.
Quina utilitat té l’edifici del Convent avui dia? Podem dir que principalment té tres usos. Per començar, té la funció la pròpia d’una església, on s’oficia una missa cada setmana quan hi ha capellans per dir-la, bàsicament té el comportament d’una filial de la parròquia. En segon lloc, és un equipament cultural de darrer recurs; és conegut que Felanitx no té auditori i la Casa de Cultura o el Conservatori tenen espai limitat per acollir certes funcions. Certament, aquesta funció està molt limitada per la mala acústica, i els seients, els austers bancs del convent, conviden a l’execució ràpida de les funcions abans que es cansi el públic.
Per acabar, és una portassa on la majoria de les confraries de Felanitx deixen els seus passos de Setmana Santa hivernats cobrint-se de pols fins a l’any següent, mentre se’n despreocupen completament, cosa que dona una imatge ben deplorable de la capella dels Socors, plena de rodes, carros i peces de passos desmuntats, o la de Sant Nicolau, amb els passos ocultant les capelles laterals.
En definitiva, si bé és cert que el propietari ha encarregat la redacció d’un pla director, a efectes pràctics el Convent no interessa a ningú, començant pel propietari, les institucions, les associacions i la ciutadania, no debades s’aixeca a l’antic Camp de la Traïció. La resposta més comuna que hem pogut llegir en aquest mateix setmanari en relació amb aquest tema és “l’Església té doblers, que ho arreglin, és el seu problema”, una afirmació quasi infantil que no val la pena rebatre, millor parlem de l’arrel del problema: la manca d’implicació.
La implicació de la ciutadania no és una qüestió de finançament, algú creu que amb l’almoina i les aportacions dels ciutadans o dels actes que allà s’hi fan el Convent surarà? Evidentment que no. El que cal és implicar-se creant consciència col·lectiva del nostre patrimoni amb l’objectiu d’assegurar el llegat cultural i patrimonial a les generacions futures, decidint què i com ho volem. Si la ciutadania i les associacions no empenyen les institucions i el propietari, no hi haurà moviment. La nostra implicació ha de donar com a resultat un edifici al servei del poble amb les institucions com a garant.
Aquesta implicació no té necessàriament a veure amb la vessant religiosa de l’edifici, cadascú lliurement ha de creure el que vulgui, té a veure amb la cultura i el patrimoni d’un barri i del nostre poble, on el Convent per a alguns és un record d’infància, per a uns és més que un barri i per a altres allà on fan bauxa un pic l’any.
La qüestió és: què volem els felanitxers que sigui el Convent? Volem decidir o que decideixin per nosaltres? La manca d’implicació ens du a la paràlisi, tenim molt recent la imatge del succeït al terme de Manacor, a Son Negre; si no feim res, a la llarga serà un solar per fer-hi pisos, com ho fou l’estació del tren, la fàbrica de gas al passeig Ramon Llull, el teatre principal i qualsevol dia ho serà la Macarena.
● M. Argüédez