És un instint fer com si no hagués passat res. Ha passat la pandèmia, i tot torna a ser igual. Però dintre dels marges d’aquesta composició mental, sembla que falten peces… Abans, sabíem conviure? Compartir? Sabíem pensar més en enllà del carpe diem? En sabíem? En sabem ara?
A mi m’ha fet ser conscient de la realitat de la mort, de la desgràcia i de la incertesa. Sí. Però després, passada la paranoia, m’ha fet tenir esperança en el sistema que tenim. Crec que sí que hem estat a l’alçada d’una crisi global. Crec que n’hem sortit bé. Tot apunta que serà normal tornar a les dinàmiques consumistes i, a la vegada, serà normal rebutjar-les.
Sí que han passat coses, però encara no hem madurat les idees conseqüents. Necessitam aquest estiu de marge, per pensar en formes futures d’evitar el que hem viscut (si és que n’hi ha) ● Laura Monserrat
