Dins la situació del país actual jo veig un futur molt fotut. A la crisi de 2008 el PP amollà les ajudes cap als “grossos”, als jubilats pràcticament els congela la paga i als pobres va treure’ls de ca seva quan ja no podien pagar.
Ara, en aquesta crisi actual, s’inventen els ERO i altres ajudes per als que no tenen feina, mentre tres o quatre empresaris dels més grossos han cobrat quantitats molt respectables; tot i això, aquests que han cobrat són els que pitjor parlen de la feina que fa el president Sánchez i el seu govern: que si comunista, que si afavoreix els separatistes, que si vol enfonsar el país, etc., etc. Aquests grossos, a la vegada que es reparteixen doblers com si fossin un tauró boca oberta amb el cos a punt de rebentar, van repetint entre ells: “abans que un altre se n’aprofiti…, malgrat que sigui una necessitat, que sigui meu”. Ells, els grossos, tenen administratius i comptables que els ajudaran a omplir la paperassa; els que tenen un negociet, no.
No tenc res contra les fortunes fetes amb esforç i dedicació, en faltaria més, però sí que tenc la meva animadversió cap a les fortunes que són fruit de l’especulació i l’amiguisme. Qui és pobre és tan digne com l’altra gent, només és que a l’hora de votar són més bons de manipular.
Dretes i dreta radical a qui donen suport els grans monopolis no haurien d’existir, ja que només cerquen el poder dels grans capitals, i quan manen les esquerres i podrien fer qualque cosa per minvar els desnivells econòmics i socials tenen por dels poders econòmics i s’arrufen.
Quin futur que ens espera! • Un que no cerca enxufe
