Darrerament s’han publicat diversos escrits en aquest setmanari que demonitzen els turistes en general o els turistes concrets que vendran per Pasqua. A mi tampoc m’agrada el monocultiu turístic, ni el model de turisme massiu que tenim, ni tampoc vull que augmentin els casos positius de covid.
Però cal recordar que hi ha toc de queda a les 10 del vespre, que l’oci nocturn està tancat, que els hotels i restaurants tenen la capacitat restringida la i que els turistes han de venir amb una prova PCR negativa, han de dur mascareta i respectar la resta de restriccions vigents. Amb tot això, pareix probable que la majoria de turistes siguin famílies o gent no gaire jove, i que passin el temps amb el seu nucli estret de companys de viatge, sense gaire interacció propera amb altres grups de gent, forans o autòctons.
Per la part socioeconòmica, hi ha milers de persones que fa un any que en mengen un fum perquè no tenen feina o perquè tenen els negocis tancats o a mig gas. Una mica de reactivació turística donarà feina a molta gent i aire a molts de negocis, des dels més turístics fins a botigues, supermercats, drogueries, parament de la llar, tafones, cellers i molts més.
I per la part del covid, em fa molta més por l’actitud dels nostres conciutadans. Basta passejar-se, per exemple, un diumenge dematí per la plaça de ses Palmeres. Fins i tot quan els bars només podien servir per endur-se, allà on abans hi havia les taules s’ajuntaven els parroquians de sempre fent un rotlo i bones xerrades amb la mascareta abaixada, a dos o tres pams l’un de l’altre amb l’única particularitat que no els separava ni una taula. I molts d’ells, ben felanitxers de tota la vida ● Un qualsevol
