La nit de sant Agustí no importa dir com estava el poble de gent, i de gentussa. El fet de comptar amb un sol punt d’ajuda per casos de violència masclista, un punt de “No és No”, obert de 16.30 h a 20.30 h a la plaça de les Palmeres, mentre el Parc bullia amb milers de persones, defora i dedins (sort que no va ser necessària cap intervenció o evacuació urgent), va passar desapercebut per la majoria, i això, en part, és bon senyal.
Però no era estrany pensar i preveure després que els depredadors sexuals aprofitarien aquella situació de massificació, com fan habitualment, per delinquir.
Però al Parc, en tot lo dia i tota la nit, no hi havia cap punt de “NO és NO”.
I això no hauria suposat cap problema si els policies locals ubicats defora del recinte haguessin tengut constància del protocol d’actuació en cas d’agressions masclistes, o bé, d’haver-ne tengut, de constància, l’haguessin posat en marxa; de veres que ho haguéssim agraït moltíssim.
Si no estam preparats per acollir aglomeracions de gent, i de gentussa, ens hauríem de replantejar aquesta festa.
De moment només hem d’esperar i desitjar que les nostres filles, germanes, nebodes i nosaltres mateixes, puguem anar tranquil·les i segures a les festes del nostre poble; i estar segures, almanco, que tenim els recursos necessaris en cas d’haver de menester ajuda.
Ja en podem posar de cartells i publicacions a les xarxes, i ja en podem tenir de protocols, però la feina comença per ser conscients i sensibles a aquesta xacra, sobretot les institucions públiques i els funcionaris, que se suposa que vetlen per a nosaltres.
Les víctimes no són MAI responsables de la manca de recursos o que aquests fallin, ja sigui per desconeixement o ja sigui per deixadesa.
PS; gràcies Marta Cano Roig per la teva comprensió i escolta • Una mare preocupada
