On no presideix un responsable, hi presumeix un vanitós. És clar. Així passa. I no acaba de passar mai del tot. Roman. És així sempre. O un servil o un curt, un inepte o un estúpid. Ah!, l’exhibicionista que duim a dintre, que som, en fa de les seves. Al vetlador del cementeri voldria ésser el difunt i en la platja, els grumers. Al vanitós, li feim pagar la gosadia amb mitja rialla de menyspreu. Això sí, a la seva esquena. La covardia d’uns acreix la vanitat dels altres. La suma: una roda de mort política, de desfeta social, de sequera humana, de pèrdua total. Un calfred em torna els sentits: “no serà tant!” Riu, home, riu. Però pren-t’ho seriosament.
Nit de vi i de Joia a 5 Caixes i Mitja
Redacció
30 març 2023
