N’Ulisses torna defensar a ultrança els socialistes, com era d’esperar. Em diu que he tengut una reacció desbarrada pel fet de criticar en Duarte i que no som un jutge honest i tenc mala bava. Jutge no ho som, honest sí. I vaig expressar la meva experiència amb en Duarte i na Melanie. Tot és segons el color amb què es mira, però mentider no ho som. I diré més per demostrar que n’Ulisses és de memòria selectiva: és vox populi, malgrat que ell no ho vulgui veure, que molts de socialistes, fins i tot de la Junta Directiva, no volen en Duarte de candidat. A la darrera reunió, la seva número dos i també enxufada com ell al Govern balear, na Gràcia González, va dir que també voldria ser candidata a la batlia. Uf! Els nirvis sortiren disparats i els crits se sentien de sa Font. O sigui, Ulisses, no vulgui fer creure que dins el PSOE tot és una bassa d’oli. De la reunió, de moment, no diré res més per respecte a la resta de persones que hi eren. Però, no m’estireu la llengua… I part d’aquest no voler-lo és perquè ha tractat companys seus amb el mateix menyspreu amb què ha tractat artistes felanitxers com jo.
Per cert, darrerament veig que hi ha més gent que ha obert els ulls i veu que moltes de les cartes duen el segell socialista. Tot s’arriba a destapar. Continuarem… • Un artista per hobby
