A
quests dies hi ha molta tramoia sobre aquest cas, i això m’ha recordat la que hi va haver quan es va esbucar l’antic bar Els Tamarells.
Entenc l’estima que molta gent té per llocs que han estat importants per a determinats col·lectius de persones en uns determinats períodes. A mi també em passa, però això no converteix aquests llocs en importants per a tota la ciutadania del nucli o lloc en qüestió, ni genera automàticament valors patrimonials, arquitectònics o artístics.
Si això fos així, per a una part significativa de diverses generacions de felanitxeres i felanitxers, el bar Gomila seria un santuari que s’hauria de protegir de per vida i no s’hi hauria de permetre mai cap reforma que no fos per mantenir el seu aspecte actual, que més o manco és el mateix de sempre. I exemples com aquest segur que totes les lectores i lectors en tenim de diferents dins el cap. I què passa amb els drets dels propietaris? Fa molt bon dir segons què quan tu no n’ets la madona ni l’amo.
Si qualcú considerava que Ca ses Monges del Port o Els Tamarells tenia valors patrimonials o d’altre tipus dignes de protecció, ho hauria d’haver comunicat a l’autoritat competent i haver-la instat a incloure’ls al Catàleg de Patrimoni o a l’instrument de protecció pertinent.
I si això no era pertinent, les persones que estimaven tant aquests llocs podrien haver-se ajuntat i haver creat una associació o col·lectiu, aconseguir aportacions de tothom sensibilitzat amb la causa (això avui en dia és bo de promoure per internet), haver comprat o llogat el lloc i haver-lo preservat i dedicat a allò que troben que s’hauria de dedicar. Si de veres estimam les coses, podem actuar directament per conservar-les, encara que no sigui fàcil • Tamarell
