Actualment visc al carrer de sa Llana, i pràcticament hi he viscut de forma permanent o intermitent bona part de la meva vida. Visc a la casa que ja era dels meus repadrins i, per tant, jo som la quarta generació que ocupa aquesta casa.
El carrer segurament és un dels pitjors i més degradats de tota la vila. Un temps estava empedrat i hi havia una escola (Escola Parroquial de Sant Miquel), on vaig assistir els meus primers anys, que ara ha esdevingut una deixalleria. El bonic portal que donava al carrer de sa Llana està tapiat amb una paret plena de males herbes.
Bona part del trànsit de vehicles de la vila passa pel carrer de sa Llana. A més, tot i no tenir voravies, s’hi aparca a un costat d’aquest (costat que canvia cada mig any). Hi ha veïns que hi tenen un cotxe aparcat i immobilitzat durant dies i setmanes. Mentrestant, els vianants no poden desplaçar-se a peu amb seguretat. Un s’ha d’arraconar i amagar dels cotxes que pugen per amunt a tota velocitat. Tampoc és possible, molts cops, sortir de casa amb la bicicleta, o entrar a la casa un feix de llenya o les bosses de la compra, perquè hi tens dos cotxes aparcats just davant les persianes.
Voldria que l’Ajuntament, l’Administració més propera, fes alguna cosa al respecte. Voldria que les paraules com sostenibilitat, medi ambient, no fossin paraules buides que s’aprenen de memòria els nostres representants quan venen les eleccions. Si volem un món millor no bastarà incidir en la societat en l’àmbit de l’educació. Cal que els nostres representants facin i decideixin coses, malgrat que no agradin a tothom.
Al cas concret del meu carrer, demanaria que l’Ajuntament fes una retxa groga a les dues bandes i de dalt a baix. Així, els qui hi vivim i no tenim un gual permanent podrem entrar a casa nostra o sortir amb la bicicleta.
Aquest poble s’està degradant a gran velocitat, no només el centre històric, també els eixamples pagesos del segle XIX. És ben hora que qualcú vegi que el rei va nu ● Per Jaume Binimelis Sebastián
