Intent avançar el que puc en la gramàtica de la nostra llengua, però per sortir-ne he de recórrer a l’ajut d’alguns amics i correctors del vostre setmanari. Pens que el problema meu deu arrancar d’aquells anys que ens feren estudiar en castellà, mentre que, a ca nostra, per entendre’ns únicament parlàvem amb el català d’aquí, i així es formà el gran embull dins el meu capet i també en els de molta gent coneguda.
Pens que tota aquesta gent que ha decidit fer la seva vida en aquesta terra nostra que tant estimam i crec que possiblement també ells estimen, segurament el que més estimen en la vida són els seus fills, com ens passa a nosaltres. Aquests pares haurien d’estar ben tranquils i, en lloc d’escoltar aquests polítics que sense o amb molt poca formació científica volen imposar els seus criteris particulars, haurien de confiar una mica més en els nostres mestres. Ells són els vertaders professionals de l’ensenyança, i us puc assegurar que en acabar els estudis els vostres fills sabran les dues llengües, com passa amb tots els estudiants europeus i d’altres indrets que són bilingües. De la mateixa manera que per comprar unes sabates no anau a una apotecaria, no penseu que els polítics són els que saben més d’ensenyament. Crec que és ben hora de donar el mèrit que es mereixen als nostres mestres, obligats a rebre per tots els costats.
Demanam per als mestres tot el suport que es mereixen. D’on creis que surten els missers, enginyers, metges, etc.?
Per favor, governants, no ens creeu més problemes. Deixau als mestres fer la seva feina, ensenyar! • P-X
