Una vegada i una altra, la Fiscalia espanyola ha reclamat l’extradició dels polítics catalans exiliats i sempre ha rebut la negativa raonada de distints tribunals europeus (Alemanya, Bèlgica, Escòcia). Però la nostra justícia sembla que, com ha fet Donalt Trump amb totes les sentències contràries dels tribunals estatunidencs en el cas de les eleccions presidencials, ha insistit una altra vegada a reclamar a Bèlgica l’entrega de Lluís Puig, exconseller de Cultura de la Generalitat. Naturalment, el tribunal d’apel·lació belga ha reafirmat la negativa i, finalment, la Fiscalia espanyola ha desistit de recórrer la seva sentència.
Per un altre costat, el Tribunal Suprem d’Espanya, davant la sentència del 2018 del Tribunal Europeu dels Drets Humans d’Estrasburg dictaminant que en el judici de l’Audiència Nacional del cas Bateragune s’havien vulnerat els drets dels acusats (i pel qual Arnaldo Otegui i quatre persones més patiren sis anys i mig de presó), ha decidit repetir el judici i retornar el cas al moment previ de la vista oral. Aquest és un cas de “trampisme” (de trampa) que demostra la ridícula prepotència del sistma judicial espanyol. Si el Tribunal Europeu els esmena la plana, idò com que els tribunals espanyols són els millors, imparcials i més perfectes del món, els mostrarem als europeus com es fan les coses aquí. Por Santiago y cierra España! ● P. A.
