És lamentable veure com el Pi, un partit que en el seu moment volia ser una tercera via moderada i sobiranista, ha acabat convertint-se en una caricatura política amb una doble moral.
El seu discurs en l’àmbit autonòmic contrasta escandalosament amb les seves accions a Felanitx, on sembla que han decidit lliurar-se en cos i ànima al PP, sense cap mena de vergonya ni dignitat.
A Palma, el Pi es fa l’indignat. Reitera, una vegada i una altra, la petició de dimissió de Gabriel Le Senne per un presumpte delicte d’odi i acusa el PP de protegir l’extrema dreta. Molt bé. Però, i a Felanitx? Aquí ni piu. Cap crítica, cap posicionament clar. Silenci còmplice. Més ben dit: seguidisme vergonyós del PP, que ja sabem que governa de bracet amb Vox, malgrat els eufemismes que es gastin.
El mateix passa amb la llengua. El Pi a escala autonòmica es presenta com a defensor ferm del català. Denuncia amb contundència el pla de segregació lingüística que prepara la Conselleria d’Educació. I, tanmateix, a Felanitx, què fan? Res. No només no defensen la llengua, sinó que ni tan sols s’hi posicionen. Tornen a callar, tornen a acotar el cap.
I és que el Pi a Felanitx no és més que una franquícia del PP, una marca blanca al servei del projecte conservador. El seu paper és fer de crossa quan convé i callar quan toca.
Tot apunta que a les pròximes eleccions aquesta “franquícia” es dissoldrà del tot i s’integrarà plenament dins el PP.
Això, en política, té un nom: estafa electoral. Els pocs votants que varen confiar en aquest partit local pensant que representaria una alternativa autònoma, centrada en el municipi i amb criteri propi, han estat enganyats. I el pitjor és que, amb un lideratge tan gris i oportunista com el de Montserrat, ningú no pot esperar cap valentia ni coherència. L’únic interès sembla ser la cadira i el sou. La resta són coverbos per fer veure que fan política · M.O
