Hi ha persones, entitats, col·lectius, que quan reben crítiques o retrets cerquen el culpable defora, en uns altres. Hi ha fets que són els que són i no com voldrien que fossin, i com tota persona humana tenim tot el dret a equivocar-nos, ho reconeixem i ja està (inclús el rei emèrit va dir allò: “me he quivocado, lo siento, no volverá a ocurrir”).
La meva convicció política és d’esquerres, i la formació que tenia de referència (ja no hi és o no se la destria, que també pot ser) era el Partit Socialista de Mallorca, que tenia uns dirigents i una intel·lectualitat envejable, i que a la vila poques vegades vaig poder triar, estava diluïda dins altres formacions locals que pareixia i pareix que el mot socialista els crema, què hi farem.
La carta que publicàveu la setmana passada d’un Observador x, sobre el PGOU, arremet contra el PSOE pel que pronostiquen que farà i contra el PP pel que ha fet, per tal de justificar uns fets i uns vots que són els que són. Pareix, si ho he entès bé, que proposau que el PSOE al Consell de Mallorca se sumi a la proposta de prohibició total al foravila, i en canvi a la vila que voti a favor del PGOU tal com vengui, i que en principi, entre d’altres, redueix la parcel·la mínima per poder construir, així com la urbanització de la part de la Capella. Podeu dir què han dit que ho llevaren, quantes promeses incomplertes coneixeu?
D’això a ca meva se’n diu incoherència, contradicció, paradoxa o com vulgueu dir-ne; no és la meva intenció polemitzar, només posar en evidència uns fets i expressar una opinió a títol personal, ni més ni pus • Un lector
