Titlar en Miquel Riera Nadal de mentider per haver comès una petita llenegada en identificar una persona —i a la vegada ell mateix haver assenyalat que l’objecte en qüestió era efectivament custodiat a les dependències municipals— és del tot injust i absurd.
Comparar-lo amb en Fraga, home molt llest i gens corrupte, però deu anys més vell, franquista i fundador del partit successor AP, és extemporani i migrat.
Polític honest, home polifacètic, mestre innovador, dibuixant excel·lent i articulista prolífic —continua, avui dia, col·laborant en el Felanitx—, en Miquel Riera ha obert moltes portes i ha donat llum al món de la nostra cultura. Només n’assenyalaré tres: l’any 1978 proposa als seus alumnes del Col·legi Sant Alfons la traducció en el Registre Civil del nom propi en llengua catalana; ell en persona s’ocupà de fer-ne tots els tràmits per als qui ens hi mostràrem a favor, que fórem molts. Per aquells anys, a Ràdio Popular de Mallorca podíem escoltar un programa anomenat “Mallorca al Vent”, amb el lema “Cada poble llaura el seu futur”; no hi havia cap entrevista que no fos interessant i engrescadora. Produït i realitzat per Miquel Riera, era una finestra oberta a la normalitat lingüística. I, per acabar, sé per experiència pròpia que, a l’hora de fer una presentació, una subhasta (benèfica, pro-viatges d’estudis), etc., qui anaven a cercar a ca seva era en Miquel Riera.
Va fer res que s’assemblàs a tot això Don Manuel, tot i ser també una bona persona? • Jaume Rosselló Gelabert
